Tres candidatos hacia el diaconado

El obispo Sebastià Taltavull admite a órdenes los futuros diáconos para que sirvan "acompañado, acogiendo, discerniendo e integrando" en la diócesis de Barcelona

15 May, 2017
Montse Punsoda

El viernes 12 de mayo, en la parroquia de San Vicenç de Sarrià, el obispo auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull admitió a órdenes los futuros diáconos: Joaquim Sabater, Carles de Riba y Ángel Zambrana, los tres casados ​​y padres de familia. La celebración estuvo concelebrada por Mn. José Serra, responsable para la formación de los futuros diáconos, y Mn. Salvador Bacardit, vicario episcopal y rector de Sarrià, con otros sacerdotes y diáconos.

Homilía

Durante la homilía, el obispo Taltavull destacó la pregunta más importante que hay que tener presente cuando uno se dispone a entrar a servir la Iglesia. «No tenemos que preguntarnos qué quiero ser yo en la vida, sino que quiere Dios de mí para mi vida», expresó el obispo. Con una mirada atenta a los tres candidatos al diaconado, Taltavull explicó cómo todo diácono debe ponerse al servicio de la Iglesia, así como, a todo aquello que el obispo les manda, ofreciendo «toda disponibilidad».

Con los amigos y las familias presentes pidió una oración para los futuros diáconos para que ejerzan con servicio y humildad como diáconos de la comunidad y al mismo tiempo respondan también a sus deberes como maridos y padres de familia. No faltó una mención especial a las palabras del Papa, referidas a los tres pilares en que se fundamenta la Amoris Leititzia: «Acompañar, acoger, discernir e integrar». Mons. Sebastià Taltavull, subrayó estas cuatro palabras como la receta que los preparará y los guiará a la realización de un buen ministerio diaconal.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)