Tres candidats cap al diaconat

El bisbe Sebastià Taltavull admet a ordes els futurs diaques perquè serveixin "acompanyant, acollint, discernint i integrant" dins la diòcesi de Barcelona

15 Maig, 2017
Montse Punsoda

El divendres 12 de maig, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull va admetre els ordes els futurs diaques: Joaquim Sabater, Carles de Riba i Ángel Zambrana, tots tres casats i pares de família. La celebració va estar concelebrada per Mn. Josep Serra, responsable per a la formació dels futurs diaques, i Mn. Salvador Bacardit, vicari episcopal i rector de Sarrià, amb altres preveres i diaques.

Homilia

Durant l’homilia, el bisbe Taltavull va destacar la pregunta més important que cal tenir present quan un es disposa a entrar a servir l’Església. «No hem de preguntar-nos què vull ser jo a la vida, sinó que vol Déu de mi per a la meva vida», va expressar el bisbe.Amb una mirada atenta als tres candidats al diaconat, Taltavull va explicar com tot diaca ha de posar-se al servei de l’Església, així com, a tot allò que el bisbe els mana, oferint «tota disponibilitat».

Amb els amics i les famílies presents va demanar una pregària per als futurs diaques perquè exerceixin amb servei i humilitat com a diaques de la comunitat i alhora responguin també als seus deures com a marits i pares de família. No va mancar una menció especial a les paraules del Sant Pare, referides als tres pilars en què es fonamenta l‘Amoris Leititzia: «Acompanyar, acollir, discernir i integrar». Mons. Sebastià Taltavull, va subratllar aquestes quatre paraules com la recepta que els preparàrà i els guiarà a la realització d’un bon ministeri diaconal. Abans d’acabar, va animar-los a fer un espring final en aquest darrer període que els resta de preparació.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)