Tiempo de caridad

Entrevista a Manuel Nin, exarca apostólico para los católicos de tradición bizantina en Grecia y obispo titular de Carcabia

20 Ago, 2020
Església de Barcelona

El 2 de febrero de 2016, el papa Francisco nombró exarca apostólico para los católicos de tradición bizantina en Grecia y obispo titular de Carcabia al P. Manuel Nin, monje de Montserrat. Durante estos cuatro años en Atenas se ha encontrado con dificultades, sobre todo de cariz económico: “la Iglesia católica en Grecia no recibe ningún tipo de ayuda por parte del Estado”, afirma. También explica que los fieles son pocos y que, “de momento, no hay vocaciones al sacerdocio, lo cual me ha obligado a buscar ayuda en sacerdotes de fuera de Grecia, a los que agradezco muchísimo su generosidad”.

¿Cómo habéis vivido la pandemia en Grecia?

La hemos vivido como un momento de prueba, de incertidumbre, de miedo… Pero también como un momento que, a causa del confinamiento en casa, todos juntos podíamos reencontrar un ritmo de vida familiar más próximo. También como un momento donde podíamos reencontrar la plegaria personal. Y también la hemos vivido como un momento de caridad hacia los más necesitados. El Exarcado ha cedido una parte de nuestro hospital para acoger enfermos o bien personas de servicio médico.

¿Cuál es el papel del exarca?

El exarca es el obispo de la diócesis. Por lo tanto, soy el pastor de esta pequeña iglesia; tenemos 9 sacerdotes y unos 3.500 fieles. En esta realidad me toca ayudar a los fieles a vivir su fe y su vida con esperanza.

¿Qué particularidades de los católicos de rito bizantino serían fácilmente exportables?

Cada iglesia es una realidad única e irrepetible. De todas maneras, quizás un aspecto a exportar sería la belleza de la fe cristiana y de la celebración de la fe en la tradición bizantina. Es decir, redescubrir como la fe cristiana es bella, y lo tenemos que celebrar y vivir en nuestra vida de cada día subrayando la belleza, hasta en la celebración litúrgica de cada comunidad.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 23 de agosto

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A quien me sirva, el Padre lo honrará.

(Jn 12,24-26)