Temps de caritat

El 2 de febrer de 2016, el papa Francesc va nomenar exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina a Grècia i bisbe titular de Carcàbia el P. Manuel Nin, monjo de Montserrat. Durant aquests quatre anys a Atenes s’ha trobat amb dificultats, sobretot de caire econòmic: “l’Església catòlica a Grècia no rep cap tipus d’ajut per part de l’Estat”, afirma. També explica que els fidels són pocs i que, “de moment, no hi ha vocacions al sacerdoci, la qual cosa m’ha obligat a buscar ajuda en sacerdots de fora de Grècia, als quals agraeixo moltíssim llur generositat”.

Com heu viscut la pandèmia a Grècia?

L’hem viscuda com un moment de prova, d’incertesa, de por… Però també com un moment que, a causa del confinament a casa, tots plegats podíem retrobar un ritme de vida familiar més propera. També com un moment en què podíem retrobar la pregària personal. I també l’hem viscuda com un moment de caritat envers els més necessitats. L’Exarcat ha cedit una part del nostre hospital per acollir malalts o bé persones de servei mèdic.

Quin és el paper de l’exarca?

L’exarca és el bisbe de la diòcesi. Per tant, soc el pastor d’aquesta petita església; tenim 9 sacerdots i uns 3.500 fidels. En aquesta realitat em toca ajudar els fidels a viure la seva fe i la seva vida amb esperança.

Quines particularitats dels catòlics de ritu bizantí serien fàcilment exportables?

Cada església és una realitat única i irrepetible. De tota manera, potser un aspecte a exportar seria la bellesa de la fe cristiana i de la celebració de la fe en la tradició bizantina. És a dir, redescobrir com la fe cristiana és bella, i l’hem de celebrar i viure en la nostra vida de cada dia subratllant-ne la bellesa, fins en la celebració litúrgica de cada comunitat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 23 d’agost