Temps de caritat

Entrevista a Manuel Nin, exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina a Grècia i bisbe titular de Carcàbia

20 Ag, 2020
Església de Barcelona

El 2 de febrer de 2016, el papa Francesc va nomenar exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina a Grècia i bisbe titular de Carcàbia el P. Manuel Nin, monjo de Montserrat. Durant aquests quatre anys a Atenes s’ha trobat amb dificultats, sobretot de caire econòmic: “l’Església catòlica a Grècia no rep cap tipus d’ajut per part de l’Estat”, afirma. També explica que els fidels són pocs i que, “de moment, no hi ha vocacions al sacerdoci, la qual cosa m’ha obligat a buscar ajuda en sacerdots de fora de Grècia, als quals agraeixo moltíssim llur generositat”.

Com heu viscut la pandèmia a Grècia?

L’hem viscuda com un moment de prova, d’incertesa, de por… Però també com un moment que, a causa del confinament a casa, tots plegats podíem retrobar un ritme de vida familiar més propera. També com un moment en què podíem retrobar la pregària personal. I també l’hem viscuda com un moment de caritat envers els més necessitats. L’Exarcat ha cedit una part del nostre hospital per acollir malalts o bé persones de servei mèdic.

Quin és el paper de l’exarca?

L’exarca és el bisbe de la diòcesi. Per tant, soc el pastor d’aquesta petita església; tenim 9 sacerdots i uns 3.500 fidels. En aquesta realitat em toca ajudar els fidels a viure la seva fe i la seva vida amb esperança.

Quines particularitats dels catòlics de ritu bizantí serien fàcilment exportables?

Cada església és una realitat única i irrepetible. De tota manera, potser un aspecte a exportar seria la bellesa de la fe cristiana i de la celebració de la fe en la tradició bizantina. És a dir, redescobrir com la fe cristiana és bella, i l’hem de celebrar i viure en la nostra vida de cada dia subratllant-ne la bellesa, fins en la celebració litúrgica de cada comunitat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 23 d’agost

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)