Temps de caritat

Entrevista a Manuel Nin, exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina a Grècia i bisbe titular de Carcàbia

20 Ag, 2020
Església de Barcelona

El 2 de febrer de 2016, el papa Francesc va nomenar exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina a Grècia i bisbe titular de Carcàbia el P. Manuel Nin, monjo de Montserrat. Durant aquests quatre anys a Atenes s’ha trobat amb dificultats, sobretot de caire econòmic: “l’Església catòlica a Grècia no rep cap tipus d’ajut per part de l’Estat”, afirma. També explica que els fidels són pocs i que, “de moment, no hi ha vocacions al sacerdoci, la qual cosa m’ha obligat a buscar ajuda en sacerdots de fora de Grècia, als quals agraeixo moltíssim llur generositat”.

Com heu viscut la pandèmia a Grècia?

L’hem viscuda com un moment de prova, d’incertesa, de por… Però també com un moment que, a causa del confinament a casa, tots plegats podíem retrobar un ritme de vida familiar més propera. També com un moment en què podíem retrobar la pregària personal. I també l’hem viscuda com un moment de caritat envers els més necessitats. L’Exarcat ha cedit una part del nostre hospital per acollir malalts o bé persones de servei mèdic.

Quin és el paper de l’exarca?

L’exarca és el bisbe de la diòcesi. Per tant, soc el pastor d’aquesta petita església; tenim 9 sacerdots i uns 3.500 fidels. En aquesta realitat em toca ajudar els fidels a viure la seva fe i la seva vida amb esperança.

Quines particularitats dels catòlics de ritu bizantí serien fàcilment exportables?

Cada església és una realitat única i irrepetible. De tota manera, potser un aspecte a exportar seria la bellesa de la fe cristiana i de la celebració de la fe en la tradició bizantina. És a dir, redescobrir com la fe cristiana és bella, i l’hem de celebrar i viure en la nostra vida de cada dia subratllant-ne la bellesa, fins en la celebració litúrgica de cada comunitat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 23 d’agost

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)