Seis nuevos acólitos para servir a la Iglesia y a Dios

Seminaristas de Barcelona y Sant Feliu de Ll. dan el primer paso hacia el presbiterado en una celebración con Omella y todos los amigos y familiares

14 Nov, 2017
Església de Barcelona

Imágenes: R. Ripoll

«La autoridad no es poder […] Este servicio que debemos ejercer con nuestra vida, debemos ejercer con sabiduría«. Acompañados de este consejo del arzobispo Omella, los seis seminaristas citados el 13 de noviembre en el Seminario Conciliar de Barcelona, ​​fueron instituidos acólitos. Los jóvenes, provenientes de las diócesis de Sant Feliu de Llobregat y Barcelona, ​​recibieron éste ministerio imprescindible para su camino hacia el sacerdocio. Fueron los siguientes seminaristas: Alberto Para, Diego Pino, Joan Mundet, Jordi Domènech, Vicenç Martí y Xavier Montané.

La celebración contó con la presencia de los familiares, los amigos, los docentes y de aquellos más cercanos que no quisieron perderse este paso hacia el sacerdocio. Un momento en que, tal y como marca el ritual, los que eran nombrados acólitos recibieron el ministerio por vía del arzobispo con una oración. Seguidamente, una vez pronunciada la homilía, los acólitos recibieron de las manos del cardenal las patenas con el pan acompañados de la siguiente petición: «para la celebración de la Eucaristía y vive de tal manera que puedas servir dignamente la mesa del Señor y de la Iglesia«.

Servir con sabiduría también es reinar

El arzobispo de Barcelona comenzó la homilía recordando que significa el Seminario: el lugar donde los seminaristas están «llamados» por el Señor. «A pesar de que hay que llevar siempre la cruz, que pesa, este servicio conduce a la liberación y la salvación», dijo. También animó a los seis seminaristas a no caer en las tentaciones del mundo, que incitan a creer que lo que más importa en esta vida es tener «poder» y «ser importante». El cardenal Omella confesó que lo que da frutos realmente es siempre «el servicio de amor»: «la autoridad no es poder. La autoridad se consigue a través del servicio, la entrega y el amor. Cuando un es coherente con la vida y llega al corazón, gana autoridad «. El arzobispo terminó el discurso público pidiendo a los jóvenes que ejerzan este servicio con «sabiduría», ya que encontrarán la joya, «el cual también es reinar».

Tras la celebración, ya instituidos los nuevos acólitos, el cardenal se acercó a saludar a los familiares y amigos que acompañaban a los nuevos ayudantes del diaconado y del Señor.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)