Sis nous acòlits per servir l’Església i Déu

Seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Ll. fan el primer pas vers el presbiterat en una celebració amb el cardenal Omella i tots els amics i familiars

14 Nov, 2017
Església de Barcelona

Imatges: R. Ripoll

“L’autoritat no és poder […] Aquest servei que hem d’exercir amb la nostra vida, l’hem d’exercir amb saviesa«. Acompanyats d’aquest consell de l’arquebisbe Omella, els sis seminaristes citats el 13 de novembre al Seminari Conciliar de Barcelona, van ser instituïts acòlits. Els joves, provinents de les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i Barcelona, van rebre aquest ministeri imprescindible pel seu camí cap al sacerdoci. Van ser els següents seminaristes: Alberto Para, Diego Pino, Joan Mundet, Jordi Domènech, Vicenç Martí i Xavier Montané.

La celebració va comptar amb el caliu dels familiars, dels amics, dels docents i d’aquells més propers que no van voler perdre’s aquest pas cap al sacerdoci. Un moment en què, tal com marca el ritual, els que eren nomenats acòlits van rebre el ministeri per via de l’arquebisbe amb una oració. Seguidament, un cop pronunciada l’homilia, els acòlits van rebre de les mans del cardenal les patenes amb el pa acompanyats de la següent petició: «per la celebració de l’Eucaristia i viu de tal manera que puguis servir dignament la taula del Senyor i de l’Església«.

Servir amb saviesa també és regnar

L’arquebisbe de Barcelona va començar l’homilia recordant que significa el Seminari: el lloc on els seminaristes estan «cridats» pel Senyor. «Malgrat que cal portar sempre la creu, que pesa, aquest servei condueix a l’alliberament i a la salvació«, va dir. També va animar als sis seminaristes a no caure en les temptacions del món, que inciten a creure que el que més importa en aquesta vida és tenir «poder» i «ser important». El cardenal Omella va confessar que el que dóna fruits realment és sempre «el servei d’amor»: «l’autoritat no és poder. L’autoritat s’aconsegueix a través del servei, l’entrega i l’amor. Quan un és coherent amb la vida i arriba al cor, guanya autoritat«. L’arquebisbe va acabar el discurs públic demanant als joves que exerceixin aquest servei amb «saviesa», ja que trobaran la joia, «el qual també és regnar».

Després de la celebració, ja instituïts els nous acòlits, el cardenal es va apropar a saludar els familiars i amics que acompanyaven els nous ajudants del diaconat i del Senyor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)