Sis nous acòlits per servir l’Església i Déu

Seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Ll. fan el primer pas vers el presbiterat en una celebració amb el cardenal Omella i tots els amics i familiars

14 Nov, 2017
Església de Barcelona

Imatges: R. Ripoll

L’autoritat no és poder […] Aquest servei que hem d’exercir amb la nostra vida, l’hem d’exercir amb saviesa“. Acompanyats d’aquest consell de l’arquebisbe Omella, els sis seminaristes citats el 13 de novembre al Seminari Conciliar de Barcelona, van ser instituïts acòlits. Els joves, provinents de les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i Barcelona, van rebre aquest ministeri imprescindible pel seu camí cap al sacerdoci. Van ser els següents seminaristes: Alberto Para, Diego Pino, Joan Mundet, Jordi Domènech, Vicenç Martí i Xavier Montané.

La celebració va comptar amb el caliu dels familiars, dels amics, dels docents i d’aquells més propers que no van voler perdre’s aquest pas cap al sacerdoci. Un moment en què, tal com marca el ritual, els que eren nomenats acòlits van rebre el ministeri per via de l’arquebisbe amb una oració. Seguidament, un cop pronunciada l’homilia, els acòlits van rebre de les mans del cardenal les patenes amb el pa acompanyats de la següent petició: “per la celebració de l’Eucaristia i viu de tal manera que puguis servir dignament la taula del Senyor i de l’Església“.

Servir amb saviesa també és regnar

L’arquebisbe de Barcelona va començar l’homilia recordant que significa el Seminari: el lloc on els seminaristes estan “cridats” pel Senyor. “Malgrat que cal portar sempre la creu, que pesa, aquest servei condueix a l’alliberament i a la salvació“, va dir. També va animar als sis seminaristes a no caure en les temptacions del món, que inciten a creure que el que més importa en aquesta vida és tenir “poder” i “ser important”. El cardenal Omella va confessar que el que dóna fruits realment és sempre “el servei d’amor”: “l’autoritat no és poder. L’autoritat s’aconsegueix a través del servei, l’entrega i l’amor. Quan un és coherent amb la vida i arriba al cor, guanya autoritat“. L’arquebisbe va acabar el discurs públic demanant als joves que exerceixin aquest servei amb “saviesa”, ja que trobaran la joia, “el qual també és regnar”.

Després de la celebració, ja instituïts els nous acòlits, el cardenal es va apropar a saludar els familiars i amics que acompanyaven els nous ajudants del diaconat i del Senyor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Diuen i no fan.

(Mt 23,1-12)