Sant Feliu de Alella, más de mil años de historia en el corazón del Maresme
Sant Feliu de Alella, más de mil años de historia en el corazón del Maresme
La parroquia de Sant Feliu de Alella conserva la huella de Antoni Gaudí, que proyectó una obra para el templo antes de asumir la dirección de la Sagrada Familia
25 Ago, 2025
Montse Punsoda
La parroquia de Sant Feliu de Alella, en el Arciprestazgo del Maresme, es una de las joyas históricas del Arzobispado de Barcelona. La primera referencia escrita data del año 993, en un pergamino donde se menciona la existencia de la comunidad cristiana en torno a esta iglesia.
Un edificio en constante transformación
El edificio actual es fruto de diversas reformas. “Al principio era una iglesia románica con bóveda de cañón”, explica Jordi Prats, especialista en la historia de la parroquia. “En 1459 se hizo una primera reforma que le dio forma de cruz latina y más tarde, con el canónigo Lluís Esplat, se llevó a cabo una ampliación profunda hasta la fachada actual”.
Espacio de vida social e histórica
La iglesia también ha sido testigo de hechos curiosos. Durante siglos disponía de tribunas reservadas a los señores de Alella, separadas del resto del pueblo. En el siglo XIX, en tiempos de las guerras carlistas, se construyó un calabozo dentro del templo. “Era una doble pared sin rejas, descubierta gracias a un agujero en el techo por donde se dejaba caer a los prisioneros”, relata Prats.
Gaudí y el proyecto que no fue
Uno de los episodios más singulares es la vinculación con Antoni Gaudí, que veraneó en Alella durante diez años. El rector, muy amigo del arquitecto, le propuso un proyecto para la iglesia. “Lo conservamos en el archivo parroquial, pero no se llegó a realizar porque Gaudí tuvo que dirigir las obras de la Sagrada Familia”, recuerda Prats. Finalmente, la capilla del Santísimo fue construida por el general Guitart Lóstaló y aún conserva la puerta original del siglo X.
El campanario y las campanas
El campanario, que tiene su origen en el siglo X, se ha ido ampliando a lo largo de los siglos y hoy cuenta con siete campanas. Cuatro son litúrgicas, entre las que destaca la Matrona, patrona de la villa, que pesa unos 450 kg, y la Felisa, dedicada a San Félix.
En la parte superior se encuentran las campanas de las Horas, procedentes de Perú, que tienen una historia peculiar. Según explica Prats, “fueron donadas al pueblo y, aunque están en el campanario de la iglesia, legalmente no pertenecían a ella, ya que en las escrituras de cesión se especificó que eran propiedad del pueblo”. Esta particularidad permitió salvarlas durante la Guerra Civil, cuando todas las campanas históricas fueron fundidas, excepto estas que eran del municipio.
Patrimonio vivo del Maresme
Hoy, Sant Feliu de Alella sigue siendo espacio de fe, historia y cultura, testimonio vivo de más de mil años de presencia cristiana en el Maresme y punto de referencia para la comunidad local.
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
El Museo Diocesano de Barcelona acoge la exposición Arte sacro italiano del siglo XX de los Museos Vaticanos, una selección de pinturas y esculturas procedentes de la Colección de Arte Moderno y…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...