Sant Feliu d’Alella, més de mil anys d’història al cor del Maresme

La parròquia conserva l’empremta de Gaudí, que hi projectà una obra abans d’assumir la Sagrada Família

25 Ag, 2025
Montse Punsoda

La parròquia de Sant Feliu d’Alella, a l’Arxiprestat del Maresme, és una de les joies històriques de l’Arquebisbat de Barcelona. La primera referència escrita data de l’any 993, en un pergamí on s’esmenta l’existència de la comunitat cristiana entorn d’aquesta església.

L’edifici actual és fruit de diverses transformacions. “Al principi era una església romànica amb volta de canó”, explica Jordi Prats, especialista en la història de la parròquia. “Al 1459 es va fer una primera reforma que li va donar forma de creu llatina i més tard, amb el canonge Lluís Esplat, es va dur a terme una ampliació profunda fins a l’actual façana”.

Espai de vida social i històrica

L’església ha estat també testimoni de fets curiosos. Durant segles disposava de llotges reservades als senyors d’Alella, separades de la resta del poble. Al segle XIX, en temps de les guerres carlines, es va construir un calabós dins del temple. “Era una doble paret sense reixes, descoberta gràcies a un forat al sostre per on es feien caure els presoners”, relata Prats.

Gaudí i el projecte que no va ser

Un dels episodis més singulars és la vinculació amb Antoni Gaudí, que va estiuejar a Alella durant deu anys. El rector, va ser molt amic de l’arquitecte, i li va proposar un projecte per a l’església. “El conservem a l’arxiu parroquial, però no es va arribar a fer perquè Gaudí va haver de dirigir les obres de la Sagrada Família”, recorda Prats. Finalment, la capella del Santíssim va ser construïda pel general Guitart Lóstaló i conserva encara la porta original del segle X.

El campanar i les campanes

El campanar, que té el seu origen en el segle X, s’ha anat ampliant al llarg dels segles i avui compta amb set campanes. Quatre són litúrgiques, entre les quals destaca la Matrona, patrona de la vila, que pesa uns 450 kg, i la Felissa, dedicada a Sant Feliu.

A la part superior s’hi troben les campanes de les Hores, procedents del Perú, que tenen una història peculiar. Segons explica Jordi Prats, aquestes “van ser donades al poble i, malgrat estar al campanar de l’Església, legalment no li pertanyien, ja que a les escriptures de cessió es va especificar que aquestes pertenyien al poblel”, explica Prats. Aquesta peculiaritat va salvar-les durant la Guerra Civil, quan totes les campanes històriques van ser foses, tret d’aquestes que eren del poble.

Patrimoni viu del Maresme

Avui, Sant Feliu d’Alella continua sent espai de fe, història i cultura, testimoni viu de més de mil anys de presència cristiana al Maresme i punt de referència per a la comunitat local.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)