Sant Feliu d’Alella, més de mil anys d’història al cor del Maresme

La parròquia de Sant Feliu d’Alella, a l’Arxiprestat del Maresme, és una de les joies històriques de l’Arquebisbat de Barcelona. La primera referència escrita data de l’any 993, en un pergamí on s’esmenta l’existència de la comunitat cristiana entorn d’aquesta església.

L’edifici actual és fruit de diverses transformacions. “Al principi era una església romànica amb volta de canó”, explica Jordi Prats, especialista en la història de la parròquia. “Al 1459 es va fer una primera reforma que li va donar forma de creu llatina i més tard, amb el canonge Lluís Esplat, es va dur a terme una ampliació profunda fins a l’actual façana”.

Espai de vida social i històrica

L’església ha estat també testimoni de fets curiosos. Durant segles disposava de llotges reservades als senyors d’Alella, separades de la resta del poble. Al segle XIX, en temps de les guerres carlines, es va construir un calabós dins del temple. “Era una doble paret sense reixes, descoberta gràcies a un forat al sostre per on es feien caure els presoners”, relata Prats.

Gaudí i el projecte que no va ser

Un dels episodis més singulars és la vinculació amb Antoni Gaudí, que va estiuejar a Alella durant deu anys. El rector, va ser molt amic de l’arquitecte, i li va proposar un projecte per a l’església. “El conservem a l’arxiu parroquial, però no es va arribar a fer perquè Gaudí va haver de dirigir les obres de la Sagrada Família”, recorda Prats. Finalment, la capella del Santíssim va ser construïda pel general Guitart Lóstaló i conserva encara la porta original del segle X.

El campanar i les campanes

El campanar, que té el seu origen en el segle X, s’ha anat ampliant al llarg dels segles i avui compta amb set campanes. Quatre són litúrgiques, entre les quals destaca la Matrona, patrona de la vila, que pesa uns 450 kg, i la Felissa, dedicada a Sant Feliu.

A la part superior s’hi troben les campanes de les Hores, procedents del Perú, que tenen una història peculiar. Segons explica Jordi Prats, aquestes “van ser donades al poble i, malgrat estar al campanar de l’Església, legalment no li pertanyien, ja que a les escriptures de cessió es va especificar que aquestes pertenyien al poblel”, explica Prats. Aquesta peculiaritat va salvar-les durant la Guerra Civil, quan totes les campanes històriques van ser foses, tret d’aquestes que eren del poble.

Patrimoni viu del Maresme

Avui, Sant Feliu d’Alella continua sent espai de fe, història i cultura, testimoni viu de més de mil anys de presència cristiana al Maresme i punt de referència per a la comunitat local.