Sant Roc, símbol de tradició i de societat inclusiva al cor de Barcelona 

Barcelona ha tornat a viure amb intensitat la celebració de Sant Roc, Festa Patrimonial d’Interès Nacional – juntament amb el Corpus i les de Gràcia i la més antiga del barri Gòtic i de la ciutat. Unes festes amb un lligam cultural que tal com ha dit Mn. Joan Cabot a la celebració d’inici, han de ser exemple han de defensar una societat inclusiva amb tots i totes.

Es tracta, en paraules del president de la Comissió de Festes, Xavier Cordomí, d’«una festa tradicional i veïnal reconeguda com a festa patrimonial d’interès nacional, preservada amb els seus actes i elements tradicionals pel compromís i la resiliència de generacions i generacions de veïnes i veïns». 

La Missa Solemne i l’homilia de Mn. Joan Cabot

La jornada central s’ha iniciat amb la renovació del vot a Sant Roc i la Missa Solemne a la basílica de Santa Maria del Pi. En l’homilia, Mn. Joan Cabot ha destacat el valor d’aquestes festes «com una ocasió per enaltir una societat inclusiva, rica i orgullosa de la seva cultura». Segons ha remarcat, «cal consolidar allò que som en el nostre interior i defensar no només la part festiva sinó també la dimensió humana», recordant que, així com Sant Roc era invocat com a protector davant les pandèmies, «avui li demanem que ens protegeixi de la pandèmia de la xenofòbia, o la manca de diàleg i ens porti a una societat inclusiva que vetlli per a tots i totes». 

Durant l’ofertori, els Gegants Centenaris de Sant Roc de la plaça Nova han dansat amb l’acompanyament de la Cobla Ciutat de Granollers, en una cerimònia que també ha inclòs la benedicció dels tradicionals «Panellets de Sant Roc», la veneració de la relíquia i el cant dels Goigs a càrrec de la Coral Sant Medir. 

La Catedral acull el Seguici

En acabar, el repic de campanes i els morters des del campanar han donat pas al seguici festiu pels carrers del centre de la ciutat. Un dels moments més emotius ha estat l’arribada del seguici a la Catedral de Barcelona, on davant la capella dedicada al sant s’ha pogut veure el Ball de l’Àliga de la Ciutat i escoltar de nou els Goigs. 

El degà de la Catedral, Mn. Santiago Bueno, ha donat la benvinguda a la comitiva i ha subratllat «el llegat que tenen les festes de Sant Roc i la seva relació amb la Catedral», una vinculació històrica que reafirma el sentit eclesial de la celebració. 

Recepció al Palau Episcopal 

La festa ha continuat al Palau Episcopal, amb la tradicional recepció documentada des de l’any 1798. En representació de l’arquebisbe de Barcelona, el vicari Mn. Emili Gil ha expressat «el goig de poder acollir la celebració en honor a Sant Roc, de poder tenir a tota la comissió al palau i a la bandera, com un signe que tot el barri s’uneix en aquesta festa, que ens ajuda a caminar junts, ajudar-nos els uns als altres, per mirar el futur amb esperança perquè sabem on tenim ben arralada la nostra identitat». 

En aquest marc, el seguici ha ofert diversos balls d’honor amb la participació de bastoners, capgrossos, gegantons i figures singulars com el Lleó de Barcelona, l’Àliga de la Ciutat, els Gegants Centenaris i el Diable de Sant Roc. Seguint la tradició, s’ha col·locat la Bandera Verda al balcó principal del Palau Episcopal, símbol que, segons Cordomí, «ens recorda que les Festes de Sant Roc són més que una Festa Major: són un valuós patrimoni material i immaterial del barri, de la ciutat i del país». 

Tradició i esperit de poble a la plaça Nova

A la plaça Nova, els infants de la colla han fet una ofrena floral a la imatge del sant i, finalment, els Gegants de Sant Roc han ballat la dansa del seu Centenari, amb música de Jordi León. Tal com ha remarcat Cordomí, el caràcter íntim i senzill de la celebració permet «retrobar-nos de nou els que heroicament encara s’hi mantenen, els que n’han estat foragitats, i els que se l’estimen», fent que «l’esperit de poble retorni al barri». 

Declaracions de Xavier Cordomí, president de l’Associació de Festes de Plaça Nova