Sant Roc, símbol de tradició i de societat inclusiva al cor de Barcelona
Sant Roc, símbol de tradició i de societat inclusiva al cor de Barcelona
La ciutat ha celebrat la 436a edició de les festes amb la renovació del vot al Pi, el pas del seguici per la Catedral i la recepció al Palau Episcopal, reafirmant el seu caràcter patrimonial i veïnal
16 Ag, 2025
Montse Punsoda
Barcelona ha tornat a viure amb intensitat la celebració de Sant Roc, Festa Patrimonial d’Interès Nacional – juntament amb el Corpus i les de Gràcia i la més antiga del barri Gòtic i de la ciutat. Unes festes amb un lligam cultural que tal com ha dit Mn. Joan Cabot a la celebració d’inici, han de ser exemple han de defensar una societat inclusiva amb tots i totes.
Es tracta, en paraules del president de la Comissió de Festes, Xavier Cordomí, d’«una festa tradicional i veïnal reconeguda com a festa patrimonial d’interès nacional, preservada amb els seus actes i elements tradicionals pel compromís i la resiliència de generacions i generacions de veïnes i veïns».
La Missa Solemne i l’homilia de Mn. Joan Cabot
La jornada central s’ha iniciat amb la renovació del vot a Sant Roc i la Missa Solemne a la basílica de Santa Maria del Pi. En l’homilia, Mn. Joan Cabot ha destacat el valor d’aquestes festes «com una ocasió per enaltir una societat inclusiva, rica i orgullosa de la seva cultura». Segons ha remarcat, «cal consolidar allò que som en el nostre interior i defensar no només la part festiva sinó també la dimensió humana», recordant que, així com Sant Roc era invocat com a protector davant les pandèmies, «avui li demanem que ens protegeixi de la pandèmia de la xenofòbia, o la manca de diàleg i ens porti a una societat inclusiva que vetlli per a tots i totes».
Durant l’ofertori, els Gegants Centenaris de Sant Roc de la plaça Nova han dansat amb l’acompanyament de la Cobla Ciutat de Granollers, en una cerimònia que també ha inclòs la benedicció dels tradicionals «Panellets de Sant Roc», la veneració de la relíquia i el cant dels Goigs a càrrec de la Coral Sant Medir.
La Catedral acull el Seguici
En acabar, el repic de campanes i els morters des del campanar han donat pas al seguici festiu pels carrers del centre de la ciutat. Un dels moments més emotius ha estat l’arribada del seguici a la Catedral de Barcelona, on davant la capella dedicada al sant s’ha pogut veure el Ball de l’Àliga de la Ciutat i escoltar de nou els Goigs.
El degà de la Catedral, Mn. Santiago Bueno, ha donat la benvinguda a la comitiva i ha subratllat «el llegat que tenen les festes de Sant Roc i la seva relació amb la Catedral», una vinculació històrica que reafirma el sentit eclesial de la celebració.
Recepció al Palau Episcopal
La festa ha continuat al Palau Episcopal, amb la tradicional recepció documentada des de l’any 1798. En representació de l’arquebisbe de Barcelona, el vicari Mn. Emili Gil ha expressat «el goig de poder acollir la celebració en honor a Sant Roc, de poder tenir a tota la comissió al palau i a la bandera, com un signe que tot el barri s’uneix en aquesta festa, que ens ajuda a caminar junts, ajudar-nos els uns als altres, per mirar el futur amb esperança perquè sabem on tenim ben arralada la nostra identitat».
En aquest marc, el seguici ha ofert diversos balls d’honor amb la participació de bastoners, capgrossos, gegantons i figures singulars com el Lleó de Barcelona, l’Àliga de la Ciutat, els Gegants Centenaris i el Diable de Sant Roc. Seguint la tradició, s’ha col·locat la Bandera Verda al balcó principal del Palau Episcopal, símbol que, segons Cordomí, «ens recorda que les Festes de Sant Roc són més que una Festa Major: són un valuós patrimoni material i immaterial del barri, de la ciutat i del país».
Tradició i esperit de poble a la plaça Nova
A la plaça Nova, els infants de la colla han fet una ofrena floral a la imatge del sant i, finalment, els Gegants de Sant Roc han ballat la dansa del seu Centenari, amb música de Jordi León. Tal com ha remarcat Cordomí, el caràcter íntim i senzill de la celebració permet «retrobar-nos de nou els que heroicament encara s’hi mantenen, els que n’han estat foragitats, i els que se l’estimen», fent que «l’esperit de poble retorni al barri».
Declaracions de Xavier Cordomí, president de l’Associació de Festes de Plaça Nova
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...