Sant Felip Neri, tres segles i mig de diàleg entre fe, cultura i ciutat

La Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri va arribar a Barcelona l’any 1673. A partir de 1720, va iniciar la construcció de l’actual complex: primer, l’església que presideix la plaça de Sant Felip Neri una de les més emblemàtiques del barri Gòtic, i posteriorment es va procedir amb el convent. 

El director de projectes de l’Oratori de Sant Felip Neri, Manel Manonelles, assegura que aquest ha mantingut, al llarg dels segles, una relació constant amb la ciutat i el país, sent punt de trobada per a una Església compromesa amb el pensament, la cultura i els reptes del seu temps. “Va ser un espai de relació molt intensa entre un sector de l’església catòlica, barcelonina i catalana, molt interessada en la dimensió intel·lectual, en els problemes actuals, com ho serà també en el franquisme, esdevenint un lloc de trobada on es lluitava per la democràcia”. Tal com explica, ha estat una “església que pensa i una esplésia que viu integrada en el dia a dia del seu món i que lidera processos també des d’un punt de vista cultural, des d’un punt de vista intel·lectual”.

Conservació del patrimoni artístic

Sant Felip Neri és un dels pocs temples barcelonins que no s’han cremat mai, juntament amb Sant Sever i la Catedral de Barcelona. Tot i això, va patir greument els bombardejos feixistes del 1938, que van deixar marques visibles a la seva façana i van causar la mort d’una quarantena de nens refugiats. Avui dia el visitant pot trobar una placa a la plaça que recorda la tragèdia d’aquell dia.

Com a conseqüencia de no haver-se cremat mai, l’interior es conserva avui dia intacte, permetent que el públic pugui admirar aquesta obra del barroc així com alguns dels elements més destacats. Entre aquests hi ha el Sant Crist del segle XVIII.  “És conegut com el ‘Sant Crist metrallat’ perquè encara hi ha restes de metralla al seu cos; és un símbol del drama de la Guerra Civil”, explica. 

Gaudí i la seva relació amb l’Oratori

Un dels aspectes a destacar de Sant Felip Neri és que aquest era el temple on Gaudí venia a resar els últims 20 anys de la seva vida. Segons Manonelles, «cada tarda, un cop acabada la seva jornada a la Sagrada Família, feia a peu el mateix recorregut per arribar a l’oratori i, com ell mateix deia, “dir uns mots a Maria”. Aquí hi trobava també els seus confessors i directors espirituals, i dialogava sobre litúrgia, sobre música, sobre quin to s’havia d’utilitzar en el gregorià…”, comenta Manonelles.

La vinculació de Gaudí amb l’oratori era tan estreta que, el dia del seu tràgic accident mortal, es trobava precisament fent aquest mateix passeig cap a Sant Felip Neri. La seva devoció pel sant també va quedar reflectida en l’art: els dos grans quadres que representen la vida de Sant Felip Neri, obra de Llimona, mostren el rostre del sant amb els trets de Gaudí, un detall gens casual. “Llimona era conscient de la devoció de Gaudí per Sant Felip Neri i ho va voler plasmar així”, subratlla Manonelles.

Música i patrimoni sonor

L’oratori compta amb dos orgues, entre els quals destaca l’orgue Montserrat Torrent, centre de concerts cada diumenge de l’any i diverses activitats musicals traballant per a recuperar el patrimoni musical històric del barroc i el classicisme català”.