Sant Esteve, ¿un hecho diferencial?

Una tradición catalana que se mantiene desde el Imperio Carolingio

26 Dic, 2019
Església de Barcelona

El día siguiente del día de Navidad, el catalanes celebramos la festividad de Sant Esteve. La celebración lo articulamos generalmente alrededor de una comida familiar, con un menú que no deja de ser abundante y exquisito a pesar de que es “de aprovechamiento”. El plato estrella son los canelones, rellenados precisamente con las sobras del asado de la comida de Navidad. Es bastante común esta comida no se alargue tanto como la comida de Navidad, cosa que permite redondear la celebración de la fiesta con la asistencia a alguna representación de pastorcillos o pesebre viviente.

La colocación de este santo, y no otro, en esta día del calendario no es casual, como tampoco lo es, según hemos visto, la fecha de celebración de la Navidad. De hecho, en el calendario no hay nunca nada casual o azaroso. El caso es que Sant Esteve protomártir (primer mártir) es considerado el primer santo de la cristiandad. Por este motivo se celebra el 26 de diciembre, justo el día después del nacimiento de Jesucristo. Su iconografía lo hace fácil de reconocer: un barón con la palma del martirio y cargando unas rocas, elementos que nos recuerdan que murió dilapidado.

Una tradición catalana

La celebración de San Esteve es un hecho singular del calendario catalán, puesto que esta fiesta no se celebra en el resto del Estado español. Lo mismo pasa con el lunes de Pascua Florida y el lunes de Pascua Granada, que son festivos solo en Cataluña, una diferencia que patentiza la peculiaridad de nuestras raíces culturales.

Pero explicamos el origen de esta fiesta que, por el contrario, sí que se celebra en otros lugares de Europa que, como Cataluña, estuvieron bajo la influencia del Imperio Carolingio a partir del siglo IX. Aquella era una sociedad donde la familia se estructuraba alrededor de la idea de clan. Así, las grandes celebraciones, como la Navidad o la Pascua, tenían lugar en la casa pairal hacia donde las familias se tenían que desplazar desde los hogares respectivos. Una vez finalizada la fiesta, era necesario un cierto tiempo para hacer el camino de vuelta, que normalmente se realizaba a pie o encima de un burro, durante buena parte de una jornada que quedaba impracticable para trabajar. Fue por esta necesidad, derivada de la organización familiar y de la manera de concebir la fiesta, que durante el Imperio Carolingio se decretó que el día después de Navidad y también el día siguiente de las pascuas fueran festivos.

Y esto, que a priori nos puede parecer ya muy alejado en el tiempo, también explica como, todavía ahora, establecemos nuestras relaciones socio-familiares en las celebraciones. Tanto es así, que justifica las tan tradicionales dichos “per Nadal, cada ovella al seu corral” y “per Sant Esteve, cadascú a casa seva”.

Es curioso observar como la festividad de Sant Esteve nos traslada a un momento de la historia de Cataluña en que los territorios y condados catalanes se encontraban dentro de la Marca Hispánica, administrada por los carolingios alrededor de los Pirineos. Los obispados catalanes estaban sometidos a la influencia eclesiástica del obispado de Narbona y desatados de la primacía de la Diócesis de Toledo. Lo que son las cosas, verdad?

Del libro de la Colección el Ermitaño: Celebramos la Navidad de Amadeu Carbó.

Para saber más podéis consultar Ediciones Morera

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)