Mascotas protegidas durante todo el año

Todos los animales domésticos son citados en la parroquia de Sant Antoni Abat para celebrar la fiesta del patrón de los animales

16 Ene, 2019
Església de Barcelona

El 17 de enero se celebra en varias poblaciones la fiesta de Sant Antoni Abad, conocido y diferenciado de Sant Antoni (festividad en junio) por ser el patrón de los animales. En Barcelona la parroquia se ubica cerca del Mercado de Sant Antoni, y como cada año varios devotos asisten para bendecir su mascota.

Fiesta tradicional

Sant Antoni Abad, también denominado como Sant Antoni de los burros o del cochinillo, principalmente era conocido por ser patrón de los animales de carga como caballos, mulas y asnos y, por eso, se trata de una festividad muy arraigada y difundida entre los catalanes por la larga tradición rural del territorio. Hoy en día, pero, cada vez se emplean menos animales de carga, y son más numerosos los de compañía. Es por eso, que un gran número de perros se aglomeran ante la parroquia sujetados y conducidos por sus propietarios. También se contabilizan otros animales, como gatos o periquitos.

Después de una celebración eucarística, los propietarios asisten con sus mascotas a la tradicional bendición que configura el acto central. El párroco, situado ante la iglesia como establece la tradición esparce el agua bendita uno por uno. Según las voces populares, con esta bendición, los animales quedan protegidos de incidentes y dolencias durante todo el año.

Bendición de animales 2019

Existen muchas parroquia que celebran esta fiesta. Destacamos la bendición que cada año organiza la Purísima Concepción a  las 17:30 h. A esa hora están citados  todos los propietarios para bendecir a sus animales. El vicario de esta parroquia de la calle Aragón de Barcelona, Mn. Joan Bladé, será el encargado de hacer la lectura del Evangelio con una reflexión sobre Sant Antoni Abat, repartir estampas y bendecir a los animales que se acerquen a la parroquia.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Al que mucho se le dio, mucho se le reclamará.

(Lc 12,39-48)