Peregrinaciones cristianas, imprescindibles en Tierra Santa

Mons. Pizzaballa visita Roma para la presentación de Saxum, un nuevo centro en Jerusalén para ayudar a peregrinos.

21 Jun, 2018
Església de Barcelona

La vida del día a día en Jerusalén no ha cambiado, según explica el último reportaje de Rome Reports de esta semana. Las recientes tensiones provocadas por la apertura de la embajada de Estados Unidos en la Ciudad Santa; han deteriorado aún más los débiles lazos entre árabes e israelíes.

La vida cotidiana en Jerusalén, sin cambios

“Los puntos de encuentro, los canales de comunicación, entre israelíes y palestinos eran ya muy frágiles pero ahora son totalmente inexistentes. Este es quizá el principal cambio político pero la vida cotidiana en Jerusalén no ha cambiado”. Explica Mons. Pierbattista Pizzaballa, Administrador Apostólico del Patriarcado Latino “El proceso de paz, como lo hemos conocido, no existe. No soy político pero diría que esta fase, este modelo de proceso, está terminado”.

Aunque en lo cotidiano no haya cambios, la paz se ha resentido inevitablemente y este último repunte de violencia ha pasado factura; sobre todo, en territorios como Gaza.

Cristianos, un factor fundamental

En ese contexto, los cristianos aunque pocos, son un factor fundamental. En medio de las malas noticias, la buena es que, pese a todo, el número de peregrinos que visitan Tierra Santa ha crecido enormemente.

“Una de las novedades más hermosas de estos últimos dos años es que las peregrinaciones han crecido al menos un 50%. Son una forma imprescindible de preservar el carácter cristiano de la Tierra Santa”. Monseñor Pierbattista Pizzaballa participó en Roma en la presentación de un proyecto que quiere ayudar a que el carácter cristiano esa tierra nunca se pierda.

Saxum

Se trata de este centro, Saxum; que tiene por objetivo ayudar al peregrino a profundizar en su conocimiento de la Tierra Santa. Lo hace, por ejemplo, a través de cursos de formación para guías turísticos o con un impresionante recorrido multimedia para los peregrinos. Saxum dall’aria y percorso multimediale

Saxum además está situado en el camino de Emaús por lo que otro de sus atractivos es la posibilidad de caminar por los mismos lugares donde Cristo resucitado se encontró con los dos discípulos.

Una iniciativa que contribuirá a dar oxígeno a la comunidad cristiana, una minoría entre dos bandos que no tienen ninguna intención de dialogar.

“De alguna forma, los números son preocupantes porque somos pocos. En Israel, de 7 millones de judíos israelíes y 1,5 millones de árabes israelíes hay unos 130.000 cristianos; entre católicos, ortodoxos y los demás». Asegura Mons. Pierbattista Pizzaballa, Administrador Apostólico del Patriarcado Latino. «En Palestina, de entre 4 millones y medio de musulmanes, los cristianos son unos 45.000. Los números son indicativos de una realidad más bien preocupante”.

Una presencia pequeña pero muy activa y fundamental gracias a instituciones como escuelas y hospitales o a las peregrinaciones. Elementos que intentan contribuir a crear la paz ayudando, sin distinción de credo; a todos los habitantes de la tierra de Cristo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)