Partir, repartir y compartir

Artículo de opinión del obispo Sebastià Taltavull del domingo 11 de junio publicado en Catalunya Cristiana

16 Jun, 2017
Església de Barcelona

Celebrar la Eucaristía nos muestra el amor con el que Dios Padre mira al mundo. Un Padre que, gracias a Jesús que nos lo ha hecho conocer, quiere que todos sus hijos e hijas se sienten en la misma mesa. ¿Cómo se ha hecho perceptible? Jesús nos lo transmite haciéndose hombre como nosotros por el misterio de su Encarnación, sin embargo, quiere perpetuarlo quedándose sacramentalmente presente en la Eucaristía mediante las especies del pan y del vino. Es el signo visible que nos abre los ojos de la fe y nos mueve a anunciarlo, haciendo que las condiciones inhumanas de vida y las desigualdades cambien a partir de la fracción del pan.
En un mundo que «acapara» y que se obsesiona «acaparando», ¿no es significativo y enormemente subversivo que los cristianos reunidos hagamos el gesto de partir el pan eucarístico para repartirlo? ¿Qué cambia en la comunidad que celebra la Eucaristía? ¿Qué cambio provoca en nuestras relaciones sociales y en el corazón de cada uno? ¿Qué hacemos para que la obsesión por «acaparar» dé paso a la obsesión por «compartir»?
Me decía un agnóstico después de la misa a la que había asistido con unos amigos por primera vez: «Me ha sorprendido el gesto que he visto que hacías: has partido el pan y has dicho que lo hacías como hizo Jesús en la última cena: para repartirlo y compartirlo. Lo he entendido, pero, ¿sois conscientes de lo que hacéis cuando partís el pan y de lo que significa?» Por eso, me pregunto muchas veces, ¿qué debe cambiar en cada uno, en la Iglesia, en la socieda, con la cantidad de eucaristías que celebramos y hacemos el gesto de Jesús? ¿A qué nos compromete?
Este gesto de amor que es la Eucaristía, memorial de la muerte y resurrección del Señor, no es un gesto aislado ni queda recluido en el templo o en la organización cerrada de un grupo, sino que trasciende la vida para transformarla desde sus raíces y proyectarla hacia Dios. Por otra parte, lo sabemos bien, exige un profundo cambio en el conjunto de nuestras relaciones humanas, promovido por el ejercicio de la caridad como signo identitario de quien sigue a Jesús, que nos quiere a todos sentados en la mesa.

Sebastià Taltavull Anglada
Obispo auxiliar de Barcelona y
Administrador Apostólico de Mallorca

a

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Bienaventurados los pobres. Ay de vosotros, los ricos.

(Lc 6,20-26)