Omella da la bienvenida al nuevo curso

El arzobispo dirige la carta a los presbíteros y diáconos Iglesia Archidiocesana de Barcelona

11 Oct, 2018
Església de Barcelona

Mis primeras palabras son de gratitud por lo que sois y por lo que hacéis al servicio del Evangelio en esta comunidad, tan querida y entrañable, que es la Iglesia que peregrina en Barcelona

Con estas palabras ha empezado Omella su carta de bienvenida a los presbíteros y diáconos. El arzobispo de Barcelona, desde el Sínodo de los Obispos, ha remarcado en este escrito todos los objetivos, marcando la ruta por donde la Iglesia barcelonesa tiene que caminar.

El Plan Pastoral

Una ruta marcada por el nuevo Plan Pastoral en que el cardenal Omella se ha inspirado. Poniendo de relieve los cinco ejes que lo determinan. Los jóvenes, los pobres, la fraternidad y el discernimiento; poniendo en el centro a Jesús. Un plan indispensable para seguir el curso que apenas acaba de empezar por la Archidiócesis de Barcelona.

Una pastoral con los jóvenes

Ellos son el futuro de la sociedad y de la Iglesia

El cardenal Omella pone en primer lugar a los jóvenes afirmando que son el futuro de esta sociedad y también de la Iglesia de la ciudad catalana. “Tenemos que confesar humildemente que no sabemos muy bien como actuar con los jóvenes, pero esta confesión no tendría que traernos a culpabilitzarnos de todos los fracasos recogidos, sino que tendría que impulsar en nosotros el deseo de buscar como acertar en el camino de renovar la pastoral con jóvenes” recalca Omella en esta carta.

Hay que iniciar este curso con mucha fuerza para poder superar todos los tropiezos en el camino. Así lo recalca el Sr. Cardenal que ha finalizado su discurso de este modo:

Seamos, en estos momentos de nuestra historia concreta, hombres de comunión, verdaderos pacificadores. Buscamos aquello que une y desterremos todo aquello que enfrenta

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)