Obispo Toni, ¡gracias por tanto!

Palabras de Ramon Ollé Ribalta, DP, en la misa funeral por el obispo Antoni Vadell Ferrer, celebrada en la catedral basílica metropolitana de Barcelona el 14 de febrero

18 Feb, 2022
Església de Barcelona

 

Podríamos hablar hoy de todas aquellas cosas y momentos que marcan un hito en una biografía tradicional: cuántos cargos tuvo, cuándo fue ordenado y qué ha hecho como obispo. Quedarnos solo con su «currículum» sería no poner en valor todo aquello que él verdaderamente ha sido. Sus rasgos fundamentales que enmarcan la vida de un gran hombre, en una trayectoria vital relativamente breve, particularmente aquellas huellas que llevaremos en el corazón. De todas ellas, me quiero referir a cuatro:

Toda la familia del obispo Antoni os da las gracias por este acompañamiento en estas jornadas de dolor y hoy cuando ya lo despedimos, cuando estos momentos son un hasta pronto, seguiremos pensando con el obispo Toni desde el gozo de haber estado con él en esta vida ¡compartido tanto!

Cómo él nos decía hace muy poco, «el Señor no nos ahorra ninguna lágrima pero nos lo da todo, vivir con él y por él, la serenidad de la fe frente las situaciones de tormenta porque tenemos miedo, pero al mismo tiempo pedimos la ayuda del Señor. Somos conscientes que necesitemos seguir en la barca y la comunión de los apóstoles, de hermandad y de estar juntos y esto gracias a Cristo sereno y entregado.»

Para acabar también hacemos nuestras sus palabras: «La muerte de un ser querido nos hace profundizar más en la pregunta: ¿De quién eres Señor para seguirte más y amarte más?»

Desde el aprecio y el dolor que nos oprime: ¡ya no te hace falta profundizar en la pregunta!

Seguro que ya estás en la respuesta.

Obispo Toni, gracias por tanto.

Ramón Ollé Ribalta, DP

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Al que mucho se le dio, mucho se le reclamará.

(Lc 12,39-48)