Navidad para los desplazados en Burkina Faso

La de Bartholemew es una de las miles de familias en Burkina Faso que tuvieron que huir de sus hogares y empezar una vida desde cero. También para ellos en unas semanas será Navidad. También ellos pedirán un deseo en estas fechas que tú les puedes conceder: Esperanza.

21 Dic, 2021
Església de Barcelona

El 12 de mayo de 2019, Barthole­mew asistía a Misa con su mujer y sus hijos, en Dablo, donde vivían en paz hasta entonces. «Los terroristas rodearon la iglesia y dispararon contra nosotros. Mataron a cinco personas y al sacerdote Simeón Yampa, que intentó intermediar y eso le costó la vida. Era el domingo del Buen Pastor. Todavía puedo ver sus caras. Algunos tenían pistolas, otros, barras de acero en la mano. Prendieron fuego a bancos, ob­jetos litúrgicos, libros… Les dijeron a las mujeres que se cubrieran la cabeza y nos robaron las motos. Le agradecí al Señor que no mataran a mi familia». Nos cuenta Bartholemew.

Al día siguiente la familia huyó. «Tuve que dejar ocho reses, cincuenta cabras y mis gallinas; todo pasó a manos de los terroristas. Llegamos a Ouagadougou, a 195 kilómetros de Dablo, donde vive nuestro hijo mayor». Uno de los hermanos de Bartholemew se quedó en Dablo y una semana después los terroristas secuestraron a uno de sus hijos.

Burkina Faso está viviendo un drama silencio­so

Hasta 2019 en Dablo no había peligro para los cristianos, aunque fueran mi­noría. La crisis de Mali y las intrusiones de grupos yihadistas infiltraron un Islam radical y los cristianos pasaron a ser objetivo de los terroristas. Atentados, secuestros, intimidaciones y amenazas se multiplicaron por doquier. Burkina Faso está viviendo un drama silencio­so que ha desatado un éxodo de más de 1.300.000 desplazados. La mayoría de los que han huido se encuentran en campamentos o son acogidos por fami­lias generosas o parientes cercanos.

La Iglesia local trata de aliviar el sufri­miento de los desplazados en todo el país. Los equipos parroquiales organi­zan la ayuda. Leon Emmanuel Baii, uno de los líderes de estos grupos de ayu­da, nos cuenta: «Tampoco ha sido fácil para nosotros. Tuvimos que improvi­sar, buscar soluciones para contener la situación. Vinieron sin nada, les inten­tamos dar lo imprescindible y al menos sobreviven. Algunos murieron. Su futuro está en manos de Dios. Hacemos lo que podemos, la parroquia trata de dar comida gracias a las donaciones».

En Burkina Faso, como en tantos otros países de África asolados por el terrorismo, la Iglesia local quiere sostener, con los poquísimos medios que tiene, a los cristianos que han tenido que huir de sus hogares por salvar sus vidas. Ellos lo han perdido todo menos su fe.

Sigue toda la actualidad de Ayuda a la Iglesia Necesitada

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)