La de Bartholemew és una de les milers de famílies a Burkina Faso que van haver de fugir de les seves llars i començar una vida des de zero. També per a ells en unes setmanes serà Nadal. També ells demanaran un desig en aquestes dates que tu els pots concedir: Esperança.
21 Des, 2021
Església de Barcelona
El 12 de maig de 2019, Bartholemew assistia a missa amb la seva dona i els seus fills, a Dablo, on vivien en pau fins llavors. «Els terroristes van envoltar l’església i van disparar contra nosaltres. Van matar a cinc persones i el sacerdot SimeónYampa, que va intentar intermediar i això li va costar la vida. Era el diumenge del Bon Pastor. Encara puc veure les seves cares. Alguns tenien pistoles, uns altres, barres d’acer a la mà. Van calar foc a bancs, objectes litúrgics, llibres… Els van dir a les dones que es cobrissin el cap i ens van robar les motos. Li vaig agrair al Senyor que no matessin la meva família». Ens explica Bartholemew.
L’endemà la família va fugir. «Vaig haver de deixar vuit caps de bestiar, cinquanta cabres i les meves gallines; tot va passar a les mans dels terroristes. Arribem a Ouagadougou, a 195 quilòmetres de Dablo, on viu el nostre fill gran». Un dels germans de Bartholemew es va quedar a Dablo i una setmana després els terroristes van segrestar un dels seus fills.
Burkina Faso està vivint un drama silenciós
Fins al 2019 a Dablo no hi havia perill per als cristians, encara que fossin minoria. La crisi de Mali i les intrusions de grups gihadistes van infiltrar un Islam radical i els cristians van passar a ser objectiu dels terroristes. Atemptats, segrestos, intimidacions i amenaces es van multiplicar per tot arreu. Burkina Faso està vivint un drama silenciós que ha deslligat un èxode de més d’1.300.000 desplaçats. La majoria dels que han fugit es troben en campaments o són acollits per famílies generoses o parents pròxims.
L’Església local tracta d’alleugerir el sofriment dels desplaçats a tot el país. Els equips parroquials organitzen l’ajuda. Leon Emmanuel Baii, un dels líders d’aquests grups d’ajuda, ens explica: «Tampoc ha estat fàcil per a nosaltres. Vam haver d’improvisar, buscar solucions per contenir la situació. Van venir sense res, els intentem donar l’imprescindible i almenys sobreviuen. Alguns van morir. El seu futur està en mans de Déu. Fem el que podem, la parròquia tracta de donar menjar gràcies a les donacions».
A Burkina Faso, com en tants altres països d’Àfrica assolats pel terrorisme, l’Església local vol sostenir, amb els poquíssims mitjans que té, els cristians que han hagut de fugir de les seves llars per salvar les seves vides. Ells ho han perdut tot menys la seva fe.
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less