La de Bartholemew és una de les milers de famílies a Burkina Faso que van haver de fugir de les seves llars i començar una vida des de zero. També per a ells en unes setmanes serà Nadal. També ells demanaran un desig en aquestes dates que tu els pots concedir: Esperança.
21 Des, 2021
Església de Barcelona
El 12 de maig de 2019, Bartholemew assistia a missa amb la seva dona i els seus fills, a Dablo, on vivien en pau fins llavors. «Els terroristes van envoltar l’església i van disparar contra nosaltres. Van matar a cinc persones i el sacerdot SimeónYampa, que va intentar intermediar i això li va costar la vida. Era el diumenge del Bon Pastor. Encara puc veure les seves cares. Alguns tenien pistoles, uns altres, barres d’acer a la mà. Van calar foc a bancs, objectes litúrgics, llibres… Els van dir a les dones que es cobrissin el cap i ens van robar les motos. Li vaig agrair al Senyor que no matessin la meva família». Ens explica Bartholemew.
L’endemà la família va fugir. «Vaig haver de deixar vuit caps de bestiar, cinquanta cabres i les meves gallines; tot va passar a les mans dels terroristes. Arribem a Ouagadougou, a 195 quilòmetres de Dablo, on viu el nostre fill gran». Un dels germans de Bartholemew es va quedar a Dablo i una setmana després els terroristes van segrestar un dels seus fills.
Burkina Faso està vivint un drama silenciós
Fins al 2019 a Dablo no hi havia perill per als cristians, encara que fossin minoria. La crisi de Mali i les intrusions de grups gihadistes van infiltrar un Islam radical i els cristians van passar a ser objectiu dels terroristes. Atemptats, segrestos, intimidacions i amenaces es van multiplicar per tot arreu. Burkina Faso està vivint un drama silenciós que ha deslligat un èxode de més d’1.300.000 desplaçats. La majoria dels que han fugit es troben en campaments o són acollits per famílies generoses o parents pròxims.
L’Església local tracta d’alleugerir el sofriment dels desplaçats a tot el país. Els equips parroquials organitzen l’ajuda. Leon Emmanuel Baii, un dels líders d’aquests grups d’ajuda, ens explica: «Tampoc ha estat fàcil per a nosaltres. Vam haver d’improvisar, buscar solucions per contenir la situació. Van venir sense res, els intentem donar l’imprescindible i almenys sobreviuen. Alguns van morir. El seu futur està en mans de Déu. Fem el que podem, la parròquia tracta de donar menjar gràcies a les donacions».
A Burkina Faso, com en tants altres països d’Àfrica assolats pel terrorisme, l’Església local vol sostenir, amb els poquíssims mitjans que té, els cristians que han hagut de fugir de les seves llars per salvar les seves vides. Ells ho han perdut tot menys la seva fe.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...