Naranjas y panecillos en forma de pecho para la fiesta de Santa Ágata

El cardenal Martínez Sistach celebra la Eucaristía con motivo de la festividad de la patrona de las mujeres con cáncer de mama

05 Feb, 2020

La capilla del Museo de Historia de Barcelona solo abre sus puertas a una invitada especial: Santa Ágata, la patrona de las mujeres luchadoras y que han sufrido o sufren cáncer de mama. Como cada año, este 5 de febrero la capilla de delante de la Plaza del Rey ha celebrado una eucaristía presidida por el cardenal Lluís Martínez Sistach con motivo de la festividad de Santa Ágata.

La tradición

Precedida de la misa, se ha realizado la bendición del símbolo de la santa encarnado en comida. Del mismo modo que los otros años, los víveres consistían en panecillos en forma de pecho y naranjas benditas, que las voluntarias repartían fuera de la iglesia a aquellas personas que hacían cola para poder adquirirlos. En el momento de la salida, el arzobispo emérito de Barcelona ha advertido de la peligrosidad de las escalas que conecten el edificio con la plaza del Rey, el mismo lugar donde Fernando II el Católico cayó.

La patrona de las luchadoras y de las extirpaciones de pecho

Ágata era una niña huérfana pero adinerada que el gobernador de Sicilia quería tener como mujer. Ella, fiel a su fe y a su compromiso de ser virgen, rehusó la propuesta. Su prometido enfureció ante su negativa y la condenó a ser martirizada: ordenó que le cortaran los pechos. Es por eso que Santa Ágata es patrona de este colectivo de mujeres con cáncer de mama pero también de mujeres con una gran capacidad de lucha.

La larga cola ha estado llena de gente que había sufrido en primera o segunda persona circunstancias difíciles, ya fuera por alguna dolencia del pecho como por alguna situación en la que luchar era imprescindible.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)