Taronges i panets en forma de pit per la festa de Santa Àgata

La capella del Museu d’Història de Barcelona només obre les seves portes a una convidada especial: Santa Àgata, la patrona de les dones lluitadores i que han patit o pateixen càncer de mama. Com cada any, aquest 5 de febrer la capella de davant de la Plaça del Rei ha celebrat una eucaristia presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach amb motiu de la festivitat de Santa Àgata. 

La tradició

Precedida de la missa, s’ha realitzat la benedicció del símbol de la santa fet menjar. De la mateixa manera que els altres anys, els queviures consistien en panets en forma de pit i taronges beneïdes, que les voluntàries repartien fora de l’església a aquelles persones que feien cua per poder adquirir-los. En el moment de la sortida, l’arquebisbe emèrit de Barcelona ha advertit de la perillositat de les escales que conecten l’edifici amb la plaça del Rei, el mateix indret on Ferran II el Catòlic va caure.

La patrona de les lluitadores i de les extirpacions de pit

Àgata era una nena orfe però adinerada que el governador de Sicília volia tenir com a dona. Ella, fidel a la seva fe i al seu compromís de ser verge, va refusar la proposta. El seu promès va enfurir davant la seva negativa i va condemnar-la a ser martiritzada: va ordenar que li tallessin els pits. És per això que Santa Àgata és patrona d’aquest col·lectiu de dones amb càncer de mama però també de dones amb una gran capacitat de lluita.

La llarga cua ha estat plena de gent que havia patit en primera o segona persona circumstàncies difícils, ja fos per alguna malaltia del pit com per alguna situació en la que lluitar era imprescindible.