Mons. Aguirre: «Trabajamos para hacer crecer la dignidad de las personas»

Continúa el testimonio del obispo Aguirre des de Bangassou y explica cómo a pesar de la guerra las ganas de trabajar para prosperar no se detienen

23 Ago, 2021
Església de Barcelona

Esta semana de agosto, Mons. Juan José Aguirre continúa acercando a los feligreses de la archidiócesis barcelonesa la realidad que vive la Iglesia de Bangassou. Nos invita a reflexionar sobre el eje de la pobreza del Plan Pastoral ¡Salgamos! , en un territorio donde el conflicto aumenta esta situación vulnerable que pide la mano de la Iglesia para ayudar a poner paz donde hay guerra.

La otra cara de la moneda

Esta vez, el obispo español nos habla sobre la otra cara de la «moneda misionera». Concretamente, la que nos muestra el trabajo por la dignidad de las personas. Este trabajo se puede hacer en la diócesis de Bangassou gracias a la Iglesia que permanece con las personas y lucha  por su dignidad.

Una de las cosas que primero tuvo que hacer el obispo Aguirre cuando lo nombraron pastor de esta diócesis fue construir un orfanato. Aparte de las muchas enfermedades mortales que tanto afectan a los centroafricanos, son muchos los niños que se quedan huérfanos debido a la guerra que sufre este país.

Atención a los más vulnerables

El segundo proyecto de peso que se pudo realizar gracias a la Fundación Bangassou es la de construir y equipar un hospital para la gente que no tiene los medios ni las oportunidades para poder acceder a la sanidad. Son muchas las enfermedades que acababan convirtiéndose en mortales, solo por el hecho de no tener un hospital cerca o no poder acceder a medicamentos fácilmente asequibles en cualquier país del mundo un poco desarrollado.

Un tercer proyecto que ha iniciado la Iglesia de Bangassou es dar un espacio donde poder vivir a todas aquellas personas acusadas de brujería o de tener malos espíritus. En realidad son personas que sufren alguna mal formación, enfermedad y cualquier otra patología. A causa de la falta de formación, la población no encuentra una explicación «racional». Según el obispo Aguirre, «son muchas las personas que aún viven gracias a la intervención de la Iglesia para impedir que los mismos familiares o vecinos pusieran fin a la vida de estas personas inocentes».

Aparte de estas iniciativas, hay muchas más actividades que se llevan a cabo para que los centroafricanos de esta diócesis puedan vivir con dignidad. También, para que se reconozcan queridos y protegidos por un Dios que es Amor. «Un Dios que es amor, pero que necesita a las personas para poder llegar a dar respuesta y soluciones al sufrimiento de la gente», añade Aguirre.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

12 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)