Mons. Aguirre: «Treballem per fer créixer la dignitat de les persones»

Continua el testimoni del bisbe Aguirre des de Bangassou i explica com tot i la guerra les ganes de treballar per prosperar no s'aturen

23 Ag, 2021
Església de Barcelona

Aquesta setmana d’agost, Mons. Juan José Aguirre continua apropant als feligresos de l’arxidiòcesi barcelonina la realitat que viu l’Església de Bangassou. Ens convida a reflexionar sobre l’eix de la pobresa del Pla Pastoral Sortim!, en un territori on el conflicte augmenta aquesta situació vulnerable que demana la mà de l’Església per ajudar a posar pau allà on hi ha guerra.

L’altra cara de la moneda

Aquesta vegada, el bisbe espanyol ens parla sobre l’altra cara de la «moneda missionera». Concretament aquella que ens mostra el treball per la dignitat de les persones. Aquest treball es pot fer a la diòcesi de Bangassou gràcies a l’Església, que roman al costat de les persones, lluitant per la seva dignitat.

Una de les primeres coses que va fer el bisbe Aguirre, quan el van anomenar pastor d’aquesta diòcesi, va ser construir un orfenat. A part de les moltes malalties mortals que tant afecten els centreafricans, són molts els nens que es queden orfes a causa de la guerra que pateix aquest país.

Atenció als més vulnerables

El segon projecte de pes que es va realitzar, gràcies a la Fundación Bangassou, va ser el de construir i equipar un hospital per la gent que no té els mitjans ni les oportunitats per poder accedir a la sanitat. De fet, són moltes les malalties que acabaven esdevenint mortals només pel fet de no tenir un hospital a prop o per no poder accedir a medicaments fàcilment, assequibles a qualsevol país del món una mica desenvolupat.

Un tercer projecte que ha iniciat l’Església de Bangassou és donar un espai on poder viure a totes aquelles persones acusades de bruixeria o de tenir mals esperits. En realitat són persones que pateixen alguna mal formació, malaltia i qualsevol altra patologia. A cauda de la manca de formació, la població no troba una explicació «racional». Segons el bisbe Aguirre, «són moltes les persones que encara viuen gràcies a la intervenció de l’Església per impedir que els mateixos familiars o veïns posessin fi a la vida d’aquestes persones innocents».

A part d’aquestes iniciatives, hi ha moltes més activitats que es duen a terme perquè els centreafricans d’aquesta diòcesi puguin viure amb dignitat. També perquè es reconeguin estimats i protegits per un Déu que és Amor. «Un Deu que és tot cor, però que necessita les persones per a donar resposta i solucions al sofriment de la gent», afegeix Aguirre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

12 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)