Mohamed Ikissane: «Después de la experiencia que he vivido, ayudar me aporta la felicidad»

Testimonio de un joven emigrante de Marruecos que gracias al apoyo de la parroquia Santa Anna se convierte en integrador social para ayudar a los demás

09 May, 2022
Església de Barcelona

Tiene 25 años. Estudia integración social.Vive en un piso compartido con otros jóvenes. Los fines de semana trabaja. Y es uno de los 295 voluntarios que acogen en la parroquia de Santa Anna,una iglesia abierta en el centro de Barcelona a migrantes, personas sin hogar,o con necesidades ocasionales. Pero rebobinamos. Vayamos a abril de 2018. Este joven, Mohamed Ikissane, acaba de llegar a España en los bajos de un camión. Viene del sureste de Marruecos. Y recuerda que la primera pregunta que te haces es dónde ¿Dónde puedo ir a comer? ¿Dónde voy a dormir? ¿Dónde estudiar castellano para seguir adelante?

Una trabajadora social le llevó hasta Santa Ana. Allí encontró dónde comer, dónde dormir, dónde estudiar castellano y, también catalán. Además, en esta parroquia ha encontrado su vocación, ser integrador social “para apoyar a otros migrantes o persona que necesitan ayuda en general”. Y eso, confiesa, “me aporta felicidad”.

Como Mohamed Ikissane, cerca de 143.000 personas al año encuentran acogida, acompañamiento, formación y apoyo social en uno de los casi 140 centros que la Iglesia en España dedica a la atención a los migrantes.

Un bereber que llega en abril de 2018 a Barcelona ¿Qué te mueve a esconderte en los bajos de un camión para salir de Marruecos? ¿Qué te encuentras al llegar?

Quería cumplir unos objetivos. Trabajar, seguir estudiando, ayudar a mi familia, mejorar a nivel personal. Pero a mi llegada me encuentro con una realidad muy dura. Porque entrar de forma irregular, sin papeles no ayuda. Recuerdo que la primera pregunta que te haces que es dónde ¿Dónde puedo ir a comer? ¿Dónde voy a dormir? ¿Dónde estudiar castellano para seguir adelante?

Y entonces conoces la parroquia de Santa Ana, en el centro de Barcelona ¿Cómo llegas hasta allí?

Mi primer contacto fue a través de una trabajadora social que me habló de Santa Ana y de lo que me podía ofrecer. Mi situación era difícil, en ese momento teníanecesidad de esos servicios para desayunar, come, para dormir.

Además, comencé a participar en actividades deportivas, a aprender castellano, aprender catalán también. Me ayudó a integrarme en la sociedad y saber su realidad.Estoy muy agradecido porque en aquellos momentos difíciles me dio la posibilidad de mejorar y salir adelante.

En estos cuatro años ¿Cómo ha cambiado tu situación?

Tengo 25 años y estoy viviendo en un piso de Santa Ana con otros compañeros de la parroquia. Les llaman lugares de oportunidad, porque te dan esa oportunidad de seguir adelante, de ser más autónomo, de tener una vida más digna, de poder conseguir los objetivos con los que cada uno llegó aquí.

Después de la experiencia que he vivido he querido estudiar integración social y voy a clases por las tardes Los fines de semana trabajo. Y ahora soy yo el que acoge, como voluntario, en la parroquia.

En Santa Ana, en el año 2020, el 48,2% de las personas atendidas tenían menos de 35 años. Un año antes, en 2019, se registró una elevada presencia de jóvenes que procedían del Norte de África, mayoritariamente de Marruecos¿Cómo les puedes ayudar?

Como hablo árabe, ayudo a comunicarse a los jóvenes que llegan con los profesionales de la parroquiapara saber qué necesitan y qué les podemos ofrecer para seguir adelante. Les doy charlas, trabajo con paciencia con ellos.

Además, controlo en la puerta a las personas que llegan para algunos de nuestros servicios, sirvo desayunos.

Y si miras al futuro ¿Cómo te ves?

Me veo acabando de sacar el título de Integración Social, teniendo una carrera. Y ayudando, apoyando a otros migrantes o persona que necesitan ayuda en general.

¿Y eso que te aporta?

Me aporta la felicidad. Si la felicidad.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)