Mohamed Ikissane: «Després de l’experiència que he viscut, ajudar m’aporta la felicitat»

Testimoni d'un jove emigrant del Marroc que gràcies al suport de la parròquia Santa Anna esdevé integrador social per ajudar els altres

09 Maig, 2022
Església de Barcelona

Té 25 anys. Estudia integració social. Viu en un pis compartit amb altres joves. Els caps de setmana treballa. I és un dels 295 voluntaris que acullen a la parròquia de Sant Anna, una església oberta al centre de Barcelona a migrants, persones sense llar, o amb necessitats ocasionals. Però rebobinem. Anem a l’abril del 2018. Aquest jove, Mohamed Ikissane, acaba d’arribar a Espanya als baixos d’un camió. Ve del sud-est del Marroc. I recorda que la primera pregunta que et fas és on On puc anar a dinar? On vaig a dormir? On estudiar castellà per continuar endavant?

Una treballadora social el va portar fins a Santa Ana. Allà va trobar on menjar, on dormir, on estudiar castellà i, també català. A més, en aquesta parròquia ha trobat la seva vocació, ser integrador social “per recolzar altres migrants o persona que necessiten ajuda en general”. I això, confessa, “m’aporta felicitat”.

Com Mohamed Ikissane, prop de 143.000 persones cada any troben acolliment, acompanyament, formació i suport social en un dels gairebé 140 centres que l’Església a Espanya dedica a l’atenció als migrants.

Un berber que arriba a l’abril del 2018 a Barcelona Què et mou a amagar-te als baixos d’un camió per sortir del Marroc? Què et trobes en arribar?

Volia assolir uns objectius. Treballar, continuar estudiant, ajudar la meva família, millorar a nivell personal. Però a la meva arribada em trobo amb una realitat molt dura. Perquè entrar de manera irregular, sense papers no ajuda. Recordo que la primera pregunta que et fas que és on On puc anar a dinar? On vaig a dormir? On estudiar castellà per continuar endavant?

I llavors coneixes la parròquia de Santa Anna, al centre de Barcelona. Com arribes fins allà?

El meu primer contacte va ser mitjançant una treballadora social que em va parlar de Santa Anna i del què em podia oferir. La meva situació era difícil, en aquell moment tenia necessitat d’aquests serveis per esmorzar, menja, per dormir.

A més, vaig començar a participar en activitats esportives, aprendre castellà, aprendre català també. Em va ajudar a integrar-me a la societat i saber la seva realitat. Estic molt agraït perquè en aquells moments difícils em va donar la possibilitat de millorar i tirar endavant.

En aquests quatre anys, com ha canviat la teva situació?

Tinc 25 anys i estic vivint en un pis de Santa Anna amb altres companys de la parròquia. Els anomenen llocs d’oportunitat, perquè et donen aquesta oportunitat de seguir endavant, de ser més autònom, de tenir una vida més digna, de poder aconseguir els objectius amb què cadascú va arribar aquí.

Després de l’experiència que he viscut he volgut estudiar integració social i vaig a classes a les tardes Els caps de setmana treballo. I ara sóc jo el que acull, com a voluntari, a la parròquia.

A Santa Anna, l’any 2020, el 48,2% de les persones ateses tenien menys de 35 anys. Un any abans, el 2019, es va registrar una elevada presència de joves que procedien del Nord d’Àfrica, majoritàriament del Marroc. Com els pots ajudar?

Com a parlo àrab, ajudo a comunicar-se als joves que arriben amb els professionals de la parròquia per saber què necessiten i què els podem oferir per seguir endavant. Els dono xerrades, treballo amb paciència amb ells. A més, controlo a la porta les persones que arriben per a alguns dels nostres serveis, serveixo esmorzars.

I si mires al futur Com et veus?

Em veig acabant de treure el títol d’integració social, tenint una carrera. I ajudant, recolzant altres migrants o persona que necessiten ajuda en general.

I això que t’hi aporta?

M’hi aporta felicitat. Si, felicitat.

Font: CEE

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)