Mohamed Ikissane: «Després de l’experiència que he viscut, ajudar m’aporta la felicitat»

Testimoni d'un jove emigrant del Marroc que gràcies al suport de la parròquia Santa Anna esdevé integrador social per ajudar els altres

09 Maig, 2022
Església de Barcelona

Té 25 anys. Estudia integració social. Viu en un pis compartit amb altres joves. Els caps de setmana treballa. I és un dels 295 voluntaris que acullen a la parròquia de Sant Anna, una església oberta al centre de Barcelona a migrants, persones sense llar, o amb necessitats ocasionals. Però rebobinem. Anem a l’abril del 2018. Aquest jove, Mohamed Ikissane, acaba d’arribar a Espanya als baixos d’un camió. Ve del sud-est del Marroc. I recorda que la primera pregunta que et fas és on On puc anar a dinar? On vaig a dormir? On estudiar castellà per continuar endavant?

Una treballadora social el va portar fins a Santa Ana. Allà va trobar on menjar, on dormir, on estudiar castellà i, també català. A més, en aquesta parròquia ha trobat la seva vocació, ser integrador social “per recolzar altres migrants o persona que necessiten ajuda en general”. I això, confessa, “m’aporta felicitat”.

Com Mohamed Ikissane, prop de 143.000 persones cada any troben acolliment, acompanyament, formació i suport social en un dels gairebé 140 centres que l’Església a Espanya dedica a l’atenció als migrants.

Un berber que arriba a l’abril del 2018 a Barcelona Què et mou a amagar-te als baixos d’un camió per sortir del Marroc? Què et trobes en arribar?

Volia assolir uns objectius. Treballar, continuar estudiant, ajudar la meva família, millorar a nivell personal. Però a la meva arribada em trobo amb una realitat molt dura. Perquè entrar de manera irregular, sense papers no ajuda. Recordo que la primera pregunta que et fas que és on On puc anar a dinar? On vaig a dormir? On estudiar castellà per continuar endavant?

I llavors coneixes la parròquia de Santa Anna, al centre de Barcelona. Com arribes fins allà?

El meu primer contacte va ser mitjançant una treballadora social que em va parlar de Santa Anna i del què em podia oferir. La meva situació era difícil, en aquell moment tenia necessitat d’aquests serveis per esmorzar, menja, per dormir.

A més, vaig començar a participar en activitats esportives, aprendre castellà, aprendre català també. Em va ajudar a integrar-me a la societat i saber la seva realitat. Estic molt agraït perquè en aquells moments difícils em va donar la possibilitat de millorar i tirar endavant.

En aquests quatre anys, com ha canviat la teva situació?

Tinc 25 anys i estic vivint en un pis de Santa Anna amb altres companys de la parròquia. Els anomenen llocs d’oportunitat, perquè et donen aquesta oportunitat de seguir endavant, de ser més autònom, de tenir una vida més digna, de poder aconseguir els objectius amb què cadascú va arribar aquí.

Després de l’experiència que he viscut he volgut estudiar integració social i vaig a classes a les tardes Els caps de setmana treballo. I ara sóc jo el que acull, com a voluntari, a la parròquia.

A Santa Anna, l’any 2020, el 48,2% de les persones ateses tenien menys de 35 anys. Un any abans, el 2019, es va registrar una elevada presència de joves que procedien del Nord d’Àfrica, majoritàriament del Marroc. Com els pots ajudar?

Com a parlo àrab, ajudo a comunicar-se als joves que arriben amb els professionals de la parròquia per saber què necessiten i què els podem oferir per seguir endavant. Els dono xerrades, treballo amb paciència amb ells. A més, controlo a la porta les persones que arriben per a alguns dels nostres serveis, serveixo esmorzars.

I si mires al futur Com et veus?

Em veig acabant de treure el títol d’integració social, tenint una carrera. I ajudant, recolzant altres migrants o persona que necessiten ajuda en general.

I això que t’hi aporta?

M’hi aporta felicitat. Si, felicitat.

Font: CEE

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)