Mohamed Ikissane: «Després de l’experiència que he viscut, ajudar m’aporta la felicitat»

Testimoni d'un jove emigrant del Marroc que gràcies al suport de la parròquia Santa Anna esdevé integrador social per ajudar els altres

Té 25 anys. Estudia integració social. Viu en un pis compartit amb altres joves. Els caps de setmana treballa. I és un dels 295 voluntaris que acullen a la parròquia de Sant Anna, una església oberta al centre de Barcelona a migrants, persones sense llar, o amb necessitats ocasionals. Però rebobinem. Anem a l’abril del 2018. Aquest jove, Mohamed Ikissane, acaba d’arribar a Espanya als baixos d’un camió. Ve del sud-est del Marroc. I recorda que la primera pregunta que et fas és on On puc anar a dinar? On vaig a dormir? On estudiar castellà per continuar endavant?

Una treballadora social el va portar fins a Santa Ana. Allà va trobar on menjar, on dormir, on estudiar castellà i, també català. A més, en aquesta parròquia ha trobat la seva vocació, ser integrador social “per recolzar altres migrants o persona que necessiten ajuda en general”. I això, confessa, “m’aporta felicitat”.

Com Mohamed Ikissane, prop de 143.000 persones cada any troben acolliment, acompanyament, formació i suport social en un dels gairebé 140 centres que l’Església a Espanya dedica a l’atenció als migrants.

Un berber que arriba a l’abril del 2018 a Barcelona Què et mou a amagar-te als baixos d’un camió per sortir del Marroc? Què et trobes en arribar?

Volia assolir uns objectius. Treballar, continuar estudiant, ajudar la meva família, millorar a nivell personal. Però a la meva arribada em trobo amb una realitat molt dura. Perquè entrar de manera irregular, sense papers no ajuda. Recordo que la primera pregunta que et fas que és on On puc anar a dinar? On vaig a dormir? On estudiar castellà per continuar endavant?

I llavors coneixes la parròquia de Santa Anna, al centre de Barcelona. Com arribes fins allà?

El meu primer contacte va ser mitjançant una treballadora social que em va parlar de Santa Anna i del què em podia oferir. La meva situació era difícil, en aquell moment tenia necessitat d’aquests serveis per esmorzar, menja, per dormir.

A més, vaig començar a participar en activitats esportives, aprendre castellà, aprendre català també. Em va ajudar a integrar-me a la societat i saber la seva realitat. Estic molt agraït perquè en aquells moments difícils em va donar la possibilitat de millorar i tirar endavant.

En aquests quatre anys, com ha canviat la teva situació?

Tinc 25 anys i estic vivint en un pis de Santa Anna amb altres companys de la parròquia. Els anomenen llocs d’oportunitat, perquè et donen aquesta oportunitat de seguir endavant, de ser més autònom, de tenir una vida més digna, de poder aconseguir els objectius amb què cadascú va arribar aquí.

Després de l’experiència que he viscut he volgut estudiar integració social i vaig a classes a les tardes Els caps de setmana treballo. I ara sóc jo el que acull, com a voluntari, a la parròquia.

A Santa Anna, l’any 2020, el 48,2% de les persones ateses tenien menys de 35 anys. Un any abans, el 2019, es va registrar una elevada presència de joves que procedien del Nord d’Àfrica, majoritàriament del Marroc. Com els pots ajudar?

Com a parlo àrab, ajudo a comunicar-se als joves que arriben amb els professionals de la parròquia per saber què necessiten i què els podem oferir per seguir endavant. Els dono xerrades, treballo amb paciència amb ells. A més, controlo a la porta les persones que arriben per a alguns dels nostres serveis, serveixo esmorzars.

I si mires al futur Com et veus?

Em veig acabant de treure el títol d’integració social, tenint una carrera. I ajudant, recolzant altres migrants o persona que necessiten ajuda en general.

I això que t’hi aporta?

M’hi aporta felicitat. Si, felicitat.

Font: CEE

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...