Mn. Martí i Bonet: «Sí que existe una Eulalia del siglo IV en Barcelona»

Entrevista a Mn. Josep Maria Martí Bonet, archivero del Arzobispado de Barcelona, sobre Santa Eulalia de Barcelona y su existencia

12 Feb, 2026
smunoz

Mn. Josep Maria Martí i Bonet, archivero del Arzobispado de Barcelona, ha asegurado la existencia de una Eulalia del siglo IV en Barcelona. «La teoría que dice que aquí no había culto, ni recuerdo, ni documentos, es falsa. Hay culto, documentos, veneración, anteriores a los árabes. Y el resultado de estos documentos dice que sí existe una Eulalia del siglo IV en Barcelona», ha defendido.

«Santa Eulalia, estad seguros de que es una santa que existió, que es una santa que tiene muchas leyendas y que es muy amiga de Santa Eulalia de Mérida. En el año 600 hay un obispo Quirce, que antes había sido custodio del Martirium, del sepulcro de Santa Eulalia, que estaba en Santa María del Mar, que dice que allí hay una santa a la que la gente quiere mucho y le dedica una poesía, un himno. Esto es anterior a los árabes».

Santa Eulalia de Barcelona y Santa Eulalia de Mérida

Mn. Martí i Bonet ha explicado la vinculación entre las dos Eulalias. Por ejemplo, en Santa María del Mar tenían un altar dedicado a Santa Eulalia de Barcelona y otro a Santa Eulalia de Mérida. También ha recordado que en L’Hospitalet de Llobregat estaba la parroquia de Santa Eulalia de Provençana, donde tenían dedicado un altar a Santa Eulalia de Barcelona, pero a pocos metros, en Hospitalet, su Eulalia era la de Mérida. «Las dos santas no se contradecían; en el cielo seguro que están muy contentas y son amigas. Aquí, en las parroquias, existía esta fraternidad», ha subrayado.

Ahora bien, el archivero ha recordado que se destacaba la de Barcelona. «Entre las leyendas y las historias, hay una riqueza ciudadana que hace que la de Barcelona sea la verdadera patrona de Barcelona».

Silvia Muñoz

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)