Mn. Martí i Bonet: «Sí que existeix una Eulàlia del segle IV a Barcelona»
Mn. Martí i Bonet: «Sí que existeix una Eulàlia del segle IV a Barcelona»
Entrevista a Mn. Josep Maria Martí i Bonet, arxiver de l'Arquebisbat de Barcelona, sobre Santa Eulàlia de Barcelona i la seva existència
12 Febr, 2026
smunoz
Mn. Josep Maria Martí i Bonet, arxiver de l’Arquebisbat de Barcelona, ha assegurat l’existència d’una Eulàlia del segle IV a Barcelona. «La teoria que diu que aquí no hi havia culte, ni record, ni documents, és fals. Hi ha culte, documents, veneració, d’abans dels àrabs. I el resultat d’aquests documents diu que sí que existeix una Eulàlia del segle IV a Barcelona», ha defensat.
«Santa Eulàlia estigueu segurs que és una santa que va existir, que és una santa que té moltes llegendes i que és molt amiga de Santa Eulàlia de Mèrida. En l’any 600 hi ha un bisbe Quirze, que abans havia sigut custodi del Martirium, del sepulcre de Santa Eulàlia, que estava a Santa Maria del Mar, que diu que allà hi ha una santa que l’estima molt la gent i li fa una poesia, un himne. Això és d’abans dels àrabs».
Santa Eulàlia de Barcelona i Santa Eulàlia de Mèrida
Mn. Martí i Bonet ha explicat la vinculació entre les dues Eulàlies. Per exemple, a Santa Maria del Mar tenien un altar dedicat a Santa Eulàlia de Barcelona i un altre a Santa Eulàlia de Mèrida. També ha recordat que a l’Hospitalet de Llobregat hi havia la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana on tenien dedicat un altar a Santa Eulàlia de Barcelona, però a pocs metres hi havia a Hospitalet que la seva Eulàlia era la de Mèrida. «Les dues santes no es feien la contrària, a dalt del cel segur que estan molt contentes i amigues. Aquí a les parròquies hi havia aquesta fraternitat», ha emfatitzat.
Ara bé, l’arxiver ha recordat que es remarcava la de Barcelona. «Entre les llegendes i histories, hi ha una riquesa ciutadana que fa que Barcelona sigui la real patrona de Barcelona».
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less