
Ha mort Mn. Alfredo Valladares Retamero
Prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, rector de la parròquia Mare de Déu de Fàtima, de Barcelona, ha mort en la pau de Crist, a l’edat de 65 anys, avui, 18 de setembre…
Entrevista a Mn. Josep Maria Martí i Bonet, arxiver de l'Arquebisbat de Barcelona, sobre Santa Eulàlia de Barcelona i la seva existència

Mn. Josep Maria Martí i Bonet, arxiver de l’Arquebisbat de Barcelona, ha assegurat l’existència d’una Eulàlia del segle IV a Barcelona. «La teoria que diu que aquí no hi havia culte, ni record, ni documents, és fals. Hi ha culte, documents, veneració, d’abans dels àrabs. I el resultat d’aquests documents diu que sí que existeix una Eulàlia del segle IV a Barcelona», ha defensat.
«Santa Eulàlia estigueu segurs que és una santa que va existir, que és una santa que té moltes llegendes i que és molt amiga de Santa Eulàlia de Mèrida. En l’any 600 hi ha un bisbe Quirze, que abans havia sigut custodi del Martirium, del sepulcre de Santa Eulàlia, que estava a Santa Maria del Mar, que diu que allà hi ha una santa que l’estima molt la gent i li fa una poesia, un himne. Això és d’abans dels àrabs».
Mn. Martí i Bonet ha explicat la vinculació entre les dues Eulàlies. Per exemple, a Santa Maria del Mar tenien un altar dedicat a Santa Eulàlia de Barcelona i un altre a Santa Eulàlia de Mèrida. També ha recordat que a l’Hospitalet de Llobregat hi havia la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana on tenien dedicat un altar a Santa Eulàlia de Barcelona, però a pocs metres hi havia a Hospitalet que la seva Eulàlia era la de Mèrida. «Les dues santes no es feien la contrària, a dalt del cel segur que estan molt contentes i amigues. Aquí a les parròquies hi havia aquesta fraternitat», ha emfatitzat.
Ara bé, l’arxiver ha recordat que es remarcava la de Barcelona. «Entre les llegendes i histories, hi ha una riquesa ciutadana que fa que Barcelona sigui la real patrona de Barcelona».
Silvia Muñoz