Mn. Lluís Bonet: «El deseo de Antoni Gaudí era que todo el mundo se sintiera representado en el templo»

Entrevista al rector emérito de la Sagrada Família, autor de “La iconografía de las vidrieras de la Sagrada Familia”

21 Jun, 2022
Església de Barcelona

A partir de la petición de unas monjas de Jesús y María, que le pidieron a Mn. Lluís Bonet, rector emérito de la Sagrada Família, un espacio en el exterior de la Basílica para su fundadora, ClaudinaThévenet, como no era posible, pensó en recuperar la idea de Gaudí de incluir los nombres de santos y santas -y añadió santuarios, obispados y ciudades de todo el mundo- en algún lugar del templo. Ahora, los más de 750 nombres que le salieron, y que se encuentran distribuidos en las vidrieras de 14 ventanales de los muros laterales del interior de la nave, los ha recogido con notas biográficas en el libro “La iconografía de las vidrieras de la Sagrada Familia” (Duxelm).

¿Cuál es el origen de las vidrieras de la Sagrada Familia?

Gaudí quería que en las columnas del interior del Temple estuvieran representadas las diócesis de Cataluña, de España y del mundo. Hablé con los arquitectos de las obras y con el vidriero Joan Vila-Grau, a fin de encontrar la mejor manera de referenciar santos y santas, santuarios, ciudades y lugares santos, que fue en los ventanales inferiores que siguen el perímetro de la nave. El deseo de Antoni Gaudí era que todo el mundo se sintiera representado en el templo.

¿Qué se ve, pues, en los ventanales?

Las redondas de los rosetones de las paredes superiores están dedicadas a los santuarios o iglesias significativas, mientras que las vidrieras rectangulares son para los santos. La referencia a santos y santuarios se concreta con el nombre, porque así todo el mundo podría reconocer fácilmente su dedicación. Por tanto, por dentro se ve el color y las letras, y por fuera la imagen de un santo y las frutas coloreadas.

¿Qué nos aporta el libro?

Da respuestas a las preguntas que se puede hacer la gente al ver las vidrieras. Indexa e introduce cada uno de los nombres, presenta cada ventanal y muestra un esquema de la distribución de los nombres para ayudar a su localización en la basílica.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para la Hoja Dominical del 19 de junio.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)