Mn. Lluís Bonet: «El desig d’Antoni Gaudí era que tothom s’hi sentís representat en el temple»

Entrevista al rector emèrit de la Sagrada Família, autor de “La iconografia dels vitralls de la Sagrada Família”

21 Juny, 2022
Església de Barcelona

A partir de la petició d’unes monges de Jesús i Maria, que li van demanar a Mn. Lluís Bonet, rector emèrit de la Sagrada Família, un espai a l’exterior de la Basílica per a la seva fundadora, ClaudinaThévenet, com que no era possible, va pensar a recuperar la idea de Gaudí d’incloure els noms de sants i santes -i va afegir santuaris, bisbats i ciutats d’arreu del món- en algun lloc del temple. Ara, els més de 750 noms que li van sortir, i que es troben distribuïts en els vitralls de 14 finestrals dels murs laterals de l’interior de la nau, els ha recollit amb notes biogràfiques en el llibre “La iconografia dels vitralls de la Sagrada Família” (Duxelm).

Quin és l’origen dels vitralls de la Sagrada Família?

Gaudí volia que a les columnes de l’interior del Temple estiguessin representades les diòcesis de Catalunya, d’Espanya i del món. Vaig parlar amb els arquitectes de les obres i amb el vitraller Joan Vila-Grau, per tal de trobar la millor manera de referenciar sants i santes, santuaris, ciutats i llocs sants, que va ser en els finestrals inferiors que segueixen el perímetre de la nau. El desig d’Antoni Gaudí era que tothom s’hi sentís representat en el temple.

Què es veu, doncs, als finestrals?

Les rodones de les rosasses de les parets superiors estan dedicades als santuaris o esglésies significatives, mentre que els vitralls rectangulars són per als sants. La referència a sants i santuaris es concreta amb el nom, perquè així tothom podria reconèixer fàcilment la dedicació. Per tant, per dins es veu el color i les lletres, i per fora la imatge d’un sant i les fruites acolorides.

Què ens aporta el llibre?

Dona respostes a les preguntes que es pot fer la gent en veure els vitralls. Indexa i introdueix cadascun dels noms, presenta cada finestral i mostra un esquema de la distribució dels noms per ajudar a la seva localització a dins de la basílica.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 19 de juny.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)