Mor Jordi Bonet, arquitecte emèrit de la Sagrada Família

El qui va ser director de les obres del temple gaudinià entre el 1985 i el 2012 va morir el passat 20 de juny per causes naturals als 97 anys

21 Juny, 2022
Església de Barcelona

La nit del passat dilluns 20 de juny va morir als 97 anys el Sr. Jordi Bonet i Armengol, qui fou arquitecte director de la basílica de la Sagrada Família durant 27 anys.

«Fou arquitecte director de les obres durant el període del 1985 al 2012, i membre del Patronat de la Junta Constructora durant més de cinquanta anys. Bonet va portar a terme la construcció de les naus i l’execució de les voltes de l’interior amb volta de maó pla, així com tota la investigació prèvia del Projecte de Gaudí i la introducció de la informàtica en el Projecte i en la producció dels elements de pedra. Jordi Bonet va destacar per tirar endavant les obres en moments en què la continuació era polèmica entre la societat catalana. La tasca de difusió de la Sagrada Família i Gaudí va ser un dels constants en la seva vida», expliquen des del Patronat de la Junta Constructora de la Sagrada Família.

A més de l’arquitectura i concretament la seva dedicació a la Sagrada Família, Jordi Bonet «fou el dissenyador i constructor del Moviment Scout Catòlic a Espanya, va posar les primeres pedres del que avui som i fem», ha manifestat l’actual president del Moviment Scout Catòlic a Espanya, Santi Ruiz.

Va estar vinculat a la vida cultural i religiosa de Catalunya i va formar part de múltiples patronats. Tant és així que van reconèixer la seva tasca amb una Creu de Sant Jordi, així com amb una Medalla d’Honor de Barcelona, el Premi Ciutat de Barcelona, la Creu de l’Orde d’Alfons X el Savi del Ministeri d’Educació i Ciència i la medalla al treball del president Macià.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)