La celebració de ‘Corpus’ recupera els aspectes més tradicionals

La processó reprèn un dels antics recorreguts, més llarg que el dels darrers anys, inspirant-se en aquells més propis del segle XX.  

20 Juny, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: G. Simón i M. Punsoda

Després del temps de pandèmia i amb els 700 anys ja festejats, la celebració de Corpus Christi ha tornat amb el màxim esplendor a l’arxidiòcesi de Barcelona. 

Com és tradició, la missa solemne va tenir lloc als peus de la Catedral de Barcelona. Aquesta quedar plena dels fidels, entre els quals destacaven les confraries i entitats del seguici festiu i popular. La celebració va anar a càrrec de l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova, així com del Capítol de la Catedral i diversos sacerdots de la cúria. Entre les personalitats civils, destacava el  cinquè tinent d’alcaldia de l’ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, i la directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, Yvonne Griley.

Ventalls i altars

En aquesta ocasió, la processó de Corpus Christi ha tornat i ho ha fet per la porta gran, recuperant algun dels aspectes més tradicionals. Entre aquests, els ventalls, que van ajudar als membres del seguici en plena onada de calor, i els petits altars enmig de la processó, on el cardenal Omella va convidar a la pregària. En aquests punts, també es va aprofitar per descansar, ja que, aquest any també s’ha reprès un dels antics recorreguts, més llarg que el dels darrers anys, inspirant-se en aquells més propis del segle XX.  

Un llarg llistat de carrers i vies del gòtic per on el seguici popular i religiós va transitar: plaça Nova, carrer dels Arcs, carrer de Cucurulla, plaça de la Cucurulla, carrer del Pi, plaça de Sant Josep Oriol, plaça del Pi, carrer del Cardenal Casañas, la Rambla, carrer de Ferran, plaça de sant Jaume, carrer del Bisbe, plaça Nova i avinguda de la Catedral.

Homilia

El Cardenal Omella durant l’homilia, va agrair a tots els fidels la implicació en la missió de l’Església. Va recordar als fidels  la presència de Crist enmig de nosaltres. «Germans adorem Déu entre nosaltres, valorem l’Eucaristia i participem d’ella. De l’Eucaristia arranca tot. La vida cristiana, les virtuts la força per vèncer el mal i evangelitzar». 

L’arquebisbe de Barcelona va recordar com corpus és la festa de la caritat i va destacar la preuada tasca de Càritas. «Càritas, en nom de la comunitat cristiana, està a prop dels pobres. No podem normalitzar el drama de l’exclusió social, d’aquells que tantes vegades ens recorda el Papa Francesc els exclosos de la societat. Donem gràcies a aquells que fan possible que Càritas sigui el far de tantes famílies», va afegir

Després de la processó, seguint la tradició  l’Àliga i els gegants van dansar i es van reverenciar davant la custòdia, donant pas a la benedicció final.

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)