La celebración de ‘Corpus’ recupera los aspectos más tradicionales

La procesión retoma uno de los antiguos recorridos, más largo que el de los últimos años, inspirándose en aquellos más propios del siglo XX.

20 Jun, 2022
Església de Barcelona

Fotografías: G. Simón y M. Punsoda

Después del período de pandemia y con los 700 años ya festejados, la celebración de Corpus Christi ha vuelto con el máximo esplendor a la archidiócesis de Barcelona.

Como es tradición, la misa solemne tuvo lugar a los pies de la Catedral de Barcelona que quedó llena de los fieles, entre los que destacaban las cofradías y entidades del cortejo festivo y popular. La celebración fue a cargo del arzobispo de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, acompañado de los obispos auxiliares Mons. Sergi Gordo y Mons. Javier Vilanova, así como de los miembros del Capítulo de la Catedral y varios sacerdotes de la curia. Entre las personalidades civiles, destacaba el quinto teniente de alcaldía del ayuntamiento de Barcelona, ​​Albert Batlle, y la directora de Asuntos Religiosos de la Generalitat, Yvonne Griley.

Abanicos y altares

En esta ocasión, la procesión de Corpus Christi ha vuelto y lo ha hecho por la puerta grande, recuperando alguno de los aspectos más tradicionales. Entre ellos, los abanicos, que ayudaron a los miembros del cortejo en plena ola de calor, y por otra parte, los pequeños altares en medio de la procesión, donde el cardenal Omella invitó a la oración. En estos puntos, también se aprovechó para descansar, ya que este año también se ha reanudado uno de los antiguos recorridos, más largo que el de los últimos años, inspirándose en aquellos más propios del siglo XX. Un largo listado de calles y vías del gótico por donde el cortejo popular y religioso transitó: plaza Nova, calle dels Arcs, calle de Cucurulla, plaza de la Cucurulla, calle del Pi, plaza de Sant Josep Oriol, plaza del Pi, calle del Cardenal Casañas, la Rambla, calle de Ferran, plaza de Sant Jaume, calle del Obispo, plaza Nova y avenida de la Catedral.

Homilía

El Cardenal Omella durante la homilía, agradeció a todos los fieles la implicación en la misión de la Iglesia. Recordó a los fieles la presencia de Cristo en medio de nosotros. «Hermanos adoramos a Dios entre nosotros, valoramos la Eucaristía y participamos de ella. De la Eucaristía arranca todo. La vida cristiana, las virtudes la fuerza para vencer al mal y evangelizar», dijo.

El arzobispo de Barcelona recordó cómo Corpus es la fiesta de la caridad y destacó la preciada labor de Cáritas. «Cáritas, en nombre de la comunidad cristiana, está cerca de los pobres. No podemos normalizar el drama de la exclusión social, de aquellos que tantas veces nos recuerda al Papa Francisco a los excluidos de la sociedad. Damos gracias a quienes hacen posible que Cáritas sea el faro de tantas familias», añadió.

Después de la procesión, siguiendo la tradición el Águila y los gigantes danzaron y se reverenciaron ante la custodia, dando paso a la bendición final.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)