Miquel Torres, nuevo director de Justícia i Pau Barcelona

Especializado en tercer sector, ámbito misionero, cultura de la paz, dialogo interreligioso toma el relevo a Eduard Ibáñez este 1 de junio

31 May, 2021
Església de Barcelona

Especializado en tercer sector, ámbito misionero, cultura de la paz, dialogo interreligioso y gestión de la diversidad, Miquel Torres ha trabajado siempre por los derechos de las minorías desde la perspectiva de la transformación social. Desde ahora es el nuevo director de Justícia i Pau Barcelona. Toma el relevo del abogado Eduard Ibáñez que el mes de marzo anunció, después de más de 19 años (abril 2002-marzo 2021), que finalizaba su servicio en la dirección de la entidad.

El presidente de Justícia i Pau Barcelona, Eudald Vendrell, informó del relevo en la dirección el pasado 18 de mayo en la asamblea anual de socios y socias de Justícia i Pau Barcelona, celebrada en formato telemático. Miquel Torres asume el cargo este martes 1 de junio.

Trayectoria profesional

Nacido en Sabadell (1971), Miquel Torres Valdivia se ha especializado en cultura de paz y diversidad religiosa. Es formador y acompañante espiritual ignaciano. Ha trabajado en el ámbito interreligioso, migratorio y de la diversidad social en nuestro país y en países del Sur. Es máster en Diversidad Religiosa (Universidad de Girona, 2020), experto en Acompañamiento espiritual (Universidad de Comillas, 2018), postgrado en Cultura de Paz y Gestión de los Conflictos (Cátedra UNESCO-UAB, 2000) y diplomado en Teología (Martí Codolar, 1995).

Entre 1966 y el año 2000 fue cofundador de FICONPAZ, un organismo de la archidiócesis de Bogotá que trabaja para construir una cultura de paz en Colombia. Gestionó a su vez proyectos de cooperación y equipos de Cáritas en Colombia y ha hecho acompañamiento en procesos de paz.

El año 2009-2010 coordinó las acciones con las iglesias cristianas y de diálogo interreligioso en la Oficina de Asuntos Religiosos de Barcelona. Ha dirigido durante seis años Médicos del Mundo Catalunya y ha sido presidente de la sede catalana y vocal de derechos humanos en la Junta Estatal y la Red Internacional de esta entidad (2006-2012). En su última etapa profesional ha coordinado y dirigido la Federación de Asociaciones Gitanas de Catalunya (FAGIC).

Ha ejercido como profesor de castellano y catalán con personas refugiadas en la Fundació Servei Solidari (2019), y también ha sido profesor de misionología y cultura de paz en la escuela San Pio X en Madrid (2001-2005).

Tiene experiencia como voluntario en el CEAR Barcelona, en la pastoral gitana del Arzobispado de Barcelona, como formador de misioneros a OCASHA-Cristians amb el Sud y en la Plataforma Kethané haciendo mediación con población gitana y como formador en liderazgo.

Siempre ha estado vinculado a la tarea pastoral en Sabadell, Sevilla, Granada, Malaga, Madrid y Barcelona. Una dedicación pastoral que ha desarrollado, entre otras, como catequista, animador litúrgico, celebrando funerales, dinamizador de grupos de jóvenes, escuela de padres y escuelas bíblicas. Actualmente, y después de formarse como acompañante desde el método ignaciano, dedica su tiempo libre a acompañar religiosas y religiosos de la América Latina LGTBI.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)