La Iglesia plantea un cambio de estrategia para ser noticia

El XIX Simposio de la Fundación Claret expone la necesidad de adaptar el mensaje eclesial en el espacio y el tiempo actual y aprovechar los puntos fuertes del cristianismo

29 May, 2017
Montse Punsoda

Ofrecer relatos proactivos como Iglesia, hacer crítica y autocrítica. Este ha sido el punto de partida del XIX Simposio de la fundación Claret, un acto donde asistió el cardenal, arzobispo emérito Mons. Lluís Martínez Sistach, director general de Afers Religiosos, Enric Vendrell, y varios periodistas para analizar la relación de los medios de comunicación y el cristianismo.

El presidente de la Fundación Claret, el Padre Máximo Muñoz, introdujo el Simposio exponiendo la preocupación de los religiosos ante «un tratamiento injusto» por parte de los medios hacia la Iglesia y poniendo sobre la mesa la necesidad de hacer una «crítica y autocrítica», sobre cómo comunica la Iglesia hoy en día y la urgencia de aplicar un cambio de estrategia.

Adaptar el mensaje

Contestando a la exposición del Padre Muñoz, había como invitados dos expertos de la comunicación: el profesor de la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna-URL, el Dr. Miquel Tresserras y el periodista Rafael de Ribot. Tresserras expuso la necesidad de que la Iglesia se ubique en «el espacio y  tiempo actual» para dejar de ser «insignificante» en el relato social de hoy en día. Según dijo, hay que unir los medios bajo un mismo paraguas y crear un sistema comunicativo internacional. «¿No podríamos unir los medios de Iglesia?», preguntó. También, destacó el discurso «teórico» que generalmente hace la iglesia, donde faltan los «hechos» y el interés del relato. En esta línea destacó el «sentido de la existencia» o el «deseo infinito de amor» que tinen la sociedad como elementos propios del cristianismo que pueden dar lugar a un mensaje atractivo e interesante a los ojos de los receptores. «Un sermon no es notícia y aburre, en cambio sí es posible mostrar hechos que demuestren que la Iglesia esta al lado de este deseo de amor», argumentó el Dr. Tresserras.

Rafael de Ribot marcó su exposición desde la mirada de los medios de comunicación hacia la iglesia y destaco las carencias que dificultan que la iglesia sea poco interesante para los medios que piden más rapidez, facilidad para acceder a fuentes, transparencia y un lenguaje comprensible. Insistió, también, en el mensaje que comunica, el cual hay que adaptarse. Destacó las entidades sociales de iglesia como un «escaparate atractivo» para los medios por su acción social solidaria, pero al mismo tiempo, insistió en un cambio comunicativo para atraer la audiencia con quien los medios «tienen el contrato». «Qué la Iglesia hable más de lo que hace que lo que piensa», dijo.

Jóvenes, una oportunidad

Tanto Tresserras como de Ribot hablaron del desencanto de los jóvenes por parte de la religión, que en consonancia resto el interés de los medios hacia la Iglesia. Un problema candente que podría cambiar si el interés de los medios se mueve hacia la Iglesia introduciéndola dentro del relato actual. Rafael de Ribot destacó el «poco conocimiento de los jóvenes sobre el mundo eclesial, que hace que tengan menos prejuicios» a puede ser «una oportunidad».

El acto concluyó con una mesa redonda donde profesionales de la comunicación concretaron más en su punto de vista desde su experiencia, donde participaron Paco Niebla, jefe de sociedad de la Agencia Efe, Pepa Masó, directora adjunta del diario El Punt, Llúcia Oliva ex corresponsal y periodista de TVE y TV3.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)