L’Església planteja un canvi d’estratègia per ser notícia

Oferir relats proactius com Església, fer crítica i autocrítica. Aquest ha estat el punt de partida del XIX Simposi de la fundació Claret, un acte on va assistir el cardenal, arquebisbe emèrit Lluís Martínez Sistach, director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, i diversos periodistes analitzar la relació dels mitjans de comunicació i el cristianisme.

El president de la Fundació Claret, el Pare Màxim Muñoz, va introduir el Simposi exposant la preocupació dels religiosos davant “d’un tractament injust” per part dels mitjans cap a l’Església i posant sobre la taula la necessitat de fer una “crítica i autocrítica” sobre com comunica l’Església avui dia i la urgència d’aplicar un canvi d’estratègia.

Adaptar el missatge

Contestant a l’exposició del Pare Muñoz hi havia com a convidats dos experts de la comunicació el professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, el Dr. Miquel Tresserras i el periodista Rafael de Ribot. Tresserras va exposar la necessitat que l’Església s’ubiqui a “l’espai i el temps actual” per deixar de ser “insignificant” al relat social d’avui dia. Segons va dir, cal unir els mitjans sota un mateix paraigües i crear un sistema comunicatiu internacional. “No podríem unir els mitjans d’Església?“, va preguntar.

També va destacar el discurs “teòric” que fa l’església, on manquen els fets i l’interès del relat. En aquesta línia va destacar “sentit de l’existència” o el “desig infinit d’amor” que té tothom com a elements propis del cristianisme que poden donar lloc a un missatge atractiu i interessant als ulls dels ciutadans. “Un sermó no és notícia”, va argumentar el Dr. Treserras, qui va afegir que “en canvi sí que és possible mostrar fets que demostrin que l’Església està al costat d’aquest desig d’amor”.

Rafael de Ribot va centrar la seva exposició des de la mirada dels mitjans cap a l’església i va destacar les mancances que dificulten que l’església sigui incessant pels mitjans que demanen més rapidesa, facilitat per accedir a fonts, transparència i un llenguatge comprensible. Va insistir, també, en el missatge que comunica, el qual cal adaptar. D’una banda, va destacar les entitats socials d’església com un “aparador atractiu” pels mitjans per la seva acció social solidària, però, alhora, va insistir en un canvi comunicatiu per atraure l’audiència amb qui els mitjans” tenen el contracte”. “Què l’Església parli més del que fa que del que pensa”, va dir.

Joves, una oportunitat

Tant Tresserras com de Ribot van parlar del desencantament dels joves per part de la religió, que en consonància resta l’interès dels mitjans cap a l’Església. Un problema candent que podria canviar si l’interès dels mitjans es mou cap a l’Església introduint-la dins el relat actual. Rafael de Ribot va destacar el “poc coneixement d’aquests sobre el món eclesial, que fa que tinguin menys prejudicis” a pot ser “una oportunitat”.

L’acte va concloure amb una taula rodona on professionals de la comunicació van concretar més en el seu punt de vista des de la seva experiència, on van participar Paco Niebla, cap de societat de l’Agència Efe, Pepa Masó, directora adjunta del Diari El Punt, Llúcia Oliva ex corresponsal i periodista de TVE i a TV3.