L’hort de la Sagrada Família pren vida

La pedrera abandonada on va ser excavat el sepulcre de Jesucrist, situada damunt el cimaci, al nàrtex superior de la façana de la Passió, és el lloc triat per plantar l’hort de la Sagrada Família a causa del seu contingut simbòlic.

Aïllada de l’entorn, envoltada de grans paraments verticals i situada a prop d’elements que defineixen un moment crucial en la creença cristiana, aquesta pedrera pretén crear una atmosfera d’introspecció i reflexió sobre la resurrecció de Jesucrist i el sepulcre buit.

Context històric

La pedrera, en desús, va ser repoblada per la natura i la vegetació al llarg dels anys, un jardí que ara està sent incorporat a la façana amb la plantació de diferents espècies vegetals. La vegetació, que simbolitza la vida després de la mort, ocupa tots els espais possibles entre les pedres.

Una vegetació variada

Les zones de menys pendent s’estan omplint de maduixeres, violes, campanetes d’hivern o murtres, mentre que, a mesura que el pendent va en augment, les espècies són més escasses i la vegetació va desapareixent, fins arribar al parament, que és pràcticament vertical i solament les falgueres omplen algunes esquerdes entre els daus de pedra.

Tota la vegetació emprada és pròpia de la Mediterrània i, més específicament, de zones on el sol toca poc o gens, ja que requereixen una baixa quantitat d’aigua. Els recs es realitzaran mitjançant l’aigua de la pluja i es preveu la construcció d’un dipòsit situat a la mateixa zona.