Un grupo de personas con discapacidad visual llegan a Santiago de Compostela después de tres años haciendo el camino francés
18 Sep, 2019
Un grupo de personas ciegas o con discapacidad visual católicas han venido al Arzobispado para explicar su camino. Un camino lleno de tropiezos, de subidas y bajadas, de viento y de mucho calor. Un camino que para los ciegos católicos ha supuesto mucho esfuerzo, muchos momentos inolvidables y también estar más cerca de Dios. La fe ha sido el motor de su camino, el camino de Santiago.
3 años para llegar a Santiago
Los ciegos católicos hace tres años que hacen el camino francés en Santiago de Compostela. El año 2017 empezaron esta aventura Matías, Juanjo, Lluís, Enriqueta y Juan José, junto con otros compañeros. Personas ciegas y con dificultades visuales unidas en un camino común, la fe. Aquel mismo año recorrieron el camino desde San Jean Pied de Port hasta Santo Domingo de la Calzada. El 2018 siguieron el recorrido desde Santo Domingo hasta Astorga. Finalmente, llegaba el final del largo viaje este año 2019, con la parte de camino que faltaba: de Astorga hasta Santiago. “Lo primero que hice al llegar a la plaza del Obradoiro fue estirarme al suelo junto a la Concha” explicaba lo Matías.
Los católicos ciegos pertenecientes a los grupos de católicos de la ONCE, como son, la CECO, Ciegos Católicos o Mirada Solidaria. Unos grupos muy unidos entre ellos que se apoyan mutuo y organizan viajes tan significativos como el de este verano.
Un camino autofinanciado
El camino de Santiago fue totalmente financiado por ellos mismos. De hecho los ciegos católicos tienen un tesorero, José y un contable, Quique. Así, ellos son los que llevan todas las finanzas del grupo para que todos los números cuadren a la hora de emprender el viaje.
Para los ciegos católicos el más importante del camino son los compañeros de viaje, personas con las mismas circunstancias que se ayudan mutuamente, y la fe. Creer en Dios es lo que los ha empujado a hacer el camino y lo que les ha permitido aguantar hasta el final, aun con el cansancio y las frustraciones. La fe les ha hecho seguir adelante hasta llegar a poder besar al apóstol en la Catedral de Santiago de Compostela. Esta misma fe es la que les lanza a ir a Roma el año que viene con un único deseo: “poder conocer al papa Francisco”.
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
El Museo Diocesano de Barcelona acoge la exposición Arte sacro italiano del siglo XX de los Museos Vaticanos, una selección de pinturas y esculturas procedentes de la Colección de Arte Moderno y…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...