Cantando en un mundo de silencio

Entrevista realizada a Maria Rosa Alzina Canals, colaboradora en la organización de actividades en la Pastoral del Sordo de Barcelona

18 Sep, 2019

María Rosa colabora en la organización de actividades que se realizan a la Pastoral del Sordo de Barcelona y cada sábado participa en la misa que se celebra a la parroquia de Santa Teresa del Niño Jesús (Vía Augusta, 68). A pesar de ser sorda desde que tenía dos años –estudió en una escuela especial para niños sordos, el Colegio Municipal- está casada con un oyente con quien tiene cuatro hijas y seis netos, todos oyentes. Este fin de semana se celebra en Palafrugell, a nivel catalán, el Día Internacional de las Personas Sordas.

Cómo vive una persona sorda en un entorno familiar de oyentes?

Es una vivencia muy positiva. En mi familia nunca me he sentido marginada. Mis abuelos, padres, tiets, primos y, está claro, mi esposo y mis hijas, me han estimado mucho y me han ayudado a superar mi carencia de audición.

Como la ayuda la Pastoral del Sordo a vivir la fe?

Las personas sordas tenemos dificultades a menudo para vivir, celebrar y crecer en la vida cristiana, puesto que necesitamos una dedicación específica para comprender mejor los contenidos de la fe. A la Pastoral del Sordo ente lo adaptan todo a la lengua de signos y estamos muy agradecidos.

Que más aporta a la Pastoral?

Cada jueves colaboro en un proyecto interconfessional, de evangélicos y católicos, de traducción de la Biblia a la lengua de signos catalana. Leo una lectura de la misa, el salmo o las plegarias de la misa dominical y cada martes hagamos actividades formativas y culturales para un grupo de personas sordas, sobre todo mujeres. Y también, cuando se acerca la Navidad, ensayamos algún villancico y otros cantos en lengua de signos. Este año, para inaugurar los locales rehabilitados, ofreceremos un concierto.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 22 de septiembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)