Un grup de persones amb discapacitat visual arriben a Santiago de Compostel·la després de tres anys fent el camí francès
18 Set, 2019
Un grup de persones cegues o amb discapacitat visual catòliques han vingut a l’Arquebisbat per explicar el seu camí. Un camí ple d’esvorancs de pujades i baixades, de vent i de molta calor. Un camí que pels cecs catòlics ha suposat molt esforç, molts moments inoblidables i també estar més a prop de Déu. La fe ha estat el motor del seu camí, el camí de Santiago.
3 anys per arribar a Santiago
Els cecs catòlics fa tres anys que fan el camí francès a Santiago de Compostel·la. L’any 2017 van començar aquesta aventura el Matías, el Juanjo, el Lluís, L’Enriqueta i el Juan José, juntament amb altres companys. Persones cegues i amb dificultats visuals unides en un camí comú, la fe. Aquell mateix any van recórrer el camí des de Sant Jean Pied de Port fins a Santo Domingo de la Calzada. El 2018 van seguir el recorregut des de Santo Domingo fins a Astorga. Finalment, arribava el final del llarg viatge aquest any 2019 amb la part de camí que faltava: d’Astorga fins a Santiago. “El primer que vaig fer en arribar a la plaça de l’Obradoiro va ser estirar-me a terra al costat de la Concha” explicava el Matías.
Els catòlics cecs pertanyents als grups de catòlics de la ONCE, com són, la CECO, Ciegos Católicos o Mirada Solidaria. Uns grups molt units entre ells que es donen suport mutu i organitzen viatges tan significatius com el d’aquest estiu.
Un camí autofinançat
El Camí de Sant Jaume va ser totalment finançat per ells mateixos. De fet els cecs catòlics tenen un tresorer, en Josep i un comptable, el Quique. Així, ells són els que porten totes les finances del grup perquè tots els números quadrin a l’hora d’emprendre el viatge.
Per als cecs catòlics el més important del camí són els companys de viatge, persones amb les mateixes circumstàncies que s’ajuden mútuament, i la fe. Creure en Déu és el que els ha empès a fer el camí i el que els ha permès aguantar fins al final, tot i el cansament i les frustracions. La fe els ha fet seguir endavant fins a arribar a poder besar a l’apòstol a la Catedral de Santiago de Compostel·la. Aquesta mateixa fe és la que els llança a anar a Roma l’any que ve amb un únic desig: “poder conèixer al papa Francesc”.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...