Lectura humanística del 1968

Entrevista a Josep-Ignasi Saranyana sobre el Congreso Internacional ‘Què va ser el 1968?’

31 Ene, 2018
Església de Barcelona

Del 17 al 19 de enero se celebró el Congreso Internacional Què va ser el 1968? Una lectura 50 años después, organizado por el Ateneo Universitario Sant Pacià y la Universidad de Barcelona, con la colaboración del Pontificio Comité de Ciencias Históricas, en el que se reflexionó desde un punto de vista humanístico sobre el mayo del 68 francés , su correlato en los Estados Unidos y sus repercusiones a nivel internacional. El Dr. Josep-Ignasi Saranyana fue uno de los promotores del Congreso.

¿Por qué fue tan importante, también para la Iglesia, el mayo del 68?

Coincidieron, en aquellos meses, dos episodios capitales: la recepción del Concilio Vaticano II, que no fue fácil; y las osadas pretensiones de los caudillos de las revueltas sociales, muchas de las cuales chocaban con puntos fundamentales de la práctica cristiana o, cuando menos, de tradiciones eclesiásticas muy consolidadas.

Dice que la recepción del Concilio fue difícil…

Fue problemática. Unos pensaban que los decretos conciliares rompían con los tiempos anteriores. Otros, que nada había cambiado en el seno de la Iglesia. Los dos grupos se enfrentaron en un debate de enormes proporciones, que todavía dura. Hay que decir que el Concilio implicó al mismo tiempo, tanto continuidad como discontinuidad, o, para decirlo con palabras del papa Benedicto XVI, «discontinuidad en la continuidad»; es decir, importantes cambios para ser más fiel a los orígenes apostólicos.

¿Qué consecuencias tuvo la encíclica Humanae vitae?

Esta encíclica profética, proclamada en julio de 1968, contradijo muchas expectativas y cayó sobre amplios sectores de la Iglesia católica como un jarro de agua fría. Algunos corrientes teológicas habían trabajado para dar un sustrato doctrinal a la aprobación de la píldora anticonceptiva y se encontraron con que el Papa los contradijo. Pablo VI estableció dos criterios generales: que corresponde al magisterio de la Iglesia la interpretación auténtica de la ley natural, y que la unión de los esposos y la apertura a la vida son inseparables.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 28 de enero.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)