Lectura humanística del 1968

Entrevista a Josep-Ignasi Saranyana sobre el Congreso Internacional ‘Què va ser el 1968?’

31 Ene, 2018
Església de Barcelona

Del 17 al 19 de enero se celebró el Congreso Internacional Què va ser el 1968? Una lectura 50 años después, organizado por el Ateneo Universitario Sant Pacià y la Universidad de Barcelona, con la colaboración del Pontificio Comité de Ciencias Históricas, en el que se reflexionó desde un punto de vista humanístico sobre el mayo del 68 francés , su correlato en los Estados Unidos y sus repercusiones a nivel internacional. El Dr. Josep-Ignasi Saranyana fue uno de los promotores del Congreso.

¿Por qué fue tan importante, también para la Iglesia, el mayo del 68?

Coincidieron, en aquellos meses, dos episodios capitales: la recepción del Concilio Vaticano II, que no fue fácil; y las osadas pretensiones de los caudillos de las revueltas sociales, muchas de las cuales chocaban con puntos fundamentales de la práctica cristiana o, cuando menos, de tradiciones eclesiásticas muy consolidadas.

Dice que la recepción del Concilio fue difícil…

Fue problemática. Unos pensaban que los decretos conciliares rompían con los tiempos anteriores. Otros, que nada había cambiado en el seno de la Iglesia. Los dos grupos se enfrentaron en un debate de enormes proporciones, que todavía dura. Hay que decir que el Concilio implicó al mismo tiempo, tanto continuidad como discontinuidad, o, para decirlo con palabras del papa Benedicto XVI, «discontinuidad en la continuidad»; es decir, importantes cambios para ser más fiel a los orígenes apostólicos.

¿Qué consecuencias tuvo la encíclica Humanae vitae?

Esta encíclica profética, proclamada en julio de 1968, contradijo muchas expectativas y cayó sobre amplios sectores de la Iglesia católica como un jarro de agua fría. Algunos corrientes teológicas habían trabajado para dar un sustrato doctrinal a la aprobación de la píldora anticonceptiva y se encontraron con que el Papa los contradijo. Pablo VI estableció dos criterios generales: que corresponde al magisterio de la Iglesia la interpretación auténtica de la ley natural, y que la unión de los esposos y la apertura a la vida son inseparables.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 28 de enero.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Ellos dicen, pero no hacen.

(Mt 23,1-12)