Lectura humanística del 1968

Del 17 al 19 de gener es va celebrar el Congrés Internacional Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després, organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià i la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Pontifici Comitè de Ciències Històriques, en el qual es va reflexionar des d’un punt de vista humanístic sobre el maig del 68 francès, el seu correlat als Estats Units i les seves repercussions a nivell internacional. El Dr. Josep-Ignasi Saranyana va ser un dels promotors del Congrés.

Per què va ser tan important, també per a l’Església, el maig del 68?

Van coincidir, en aquells mesos, dos episodis cabdals: la recepció del Concili Vaticà II, que no va ser fàcil; i les agosarades pretensions dels cabdills de les revoltes socials, moltes de les quals topaven amb punts fonamentals de la pràctica cristiana o, si més no, de tradicions eclesiàstiques molt consolidades.

Diu que la recepció del Concili va ser difícil…

Va ser problemàtica. Uns pensaven que els decrets conciliars trencaven amb els temps anteriors. Altres, que res no havia canviat en el si de l’Església. Els dos grups es van enfrontar en un debat d’enormes proporcions, que encara dura. Cal dir que el Concili va implicar alhora, tant continuïtat com discontinuïtat, o, per dir-ho amb paraules del papa Benet XVI, «discontinuïtat en la continuïtat»; és a dir, importants canvis per ser més fidel als orígens apostòlics.

Quines conseqüències va tenir l’encíclica Humanae vitae?

Aquesta encíclica profètica, proclamada al juliol de 1968, va contradir moltes expectatives i va caure sobre amplis sectors de l’Església catòlica com una galleda d’aigua freda. Alguns corrents teològics havien treballat per donar un substrat doctrinal a l’aprovació de la píndola anticonceptiva i es van trobar que el Papa els va contradir. Pau VI va establir dos criteris generals: que correspon al magisteri de l’Església la interpretació autèntica de la llei natural, i que la unió dels esposos i la obertura a la vida són inseparables.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 de gener.