Sant Francesc de Borja, prevere

Sant Francesc de Borja, prevere

“L’autèntic valor dels béns que posseïm l’hem d’anar a buscar en els manaments de Déu”’. Així ens ho ensenya sant Francesc de Borja: pare de vuit fills, virrei de Catalunya (1539-1546), que havia fundat a Gandia la primera escola dels jesuïtes; però un cop vidu es feu jesuïta per tal de servir “un senyor que no pogués morir”. Per a nosaltres també “res no pot ser comparable al goig d’esmerçar la vida en el servei de Déu”. Morí a Roma el 1572. Memòria especial a l’arquebisbat de Barcelona, i també als bisbat de Terrassa, Mallorca i València.

1. Sant Francesc de Borja, prevere. Morta la seva dona, amb qui havia tingut vuit fills, va ingressar a la Companyia de Jesús i, malgrat que va abdicar de les dignitats del món i va recusar les de l'Església, va ser escollit prepòsit general. Va ser memorable per la seva austeritat de vida i pregària. A Roma (1572).

2. Commemoració de sant Dionís Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar a l'apòstol sant Pau parlant davant l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes (s. I).

3. Santa Càndida, màrtir. A Roma, al cementiri de Poncià, a la via Portuense (data incerta).

4. Commemoració dels sants Faust, Caius, Pere, Pau, Eusebi, Queremon, Lluci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després durant el regnat de Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, arribant a ser confessors de la fe, i, entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. A Alexandria, a Egipte (s. III/IV).

5. Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. A Mayuma, a Palestina (s. IV).

6. Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia. Apallissat nombroses vegades pels heretges, va ser llançat des de dalt d'una torre. Va ser deixat per mort, però uns transeünts el van recollir, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica (~ 410).

7. Sant Cebrià, bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú no pot arribar a la divinitat si abans no ha estat cridat per la gràcia de Déu. A Toulon, a la Provença, de la Gàl·lia (~ 543).

8. Dos sants màrtirs de nom Ewald, un anomenat Negre i l'altre Blanc, tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar els saxons havent començat a predicar Crist, van ser capturats pels pagans, consumant el martiri. Entre els saxons (695).

9. Beat Utó o Ot, fundador i primer abat. Al monestir de Metten, a Baviera (802).

10. Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per instaurar la disciplina monàstica a Flandes i a Lotaringia i va ajudar a molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. A la regió de Namur, a Lotaringia (959).

11. Memòria de sant Virila, abat. Al monestir de Sant Salvador de Leyre, a Navarra (s. X).

12. Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Claravall, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. A Chur o Coira, entre els helvecis (1160).

13. Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys [1], màrtirs, que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica. Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil (1645).
14. Beat Crescencià, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en aquesta persecució va vessar la seva sang per la fe. A Madrid (1936).

[1] Els seus noms són: els beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilelahijo i la seva filla, Dídac Pereira, Manel Rodrigues Moura i la seva dona, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set joves, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dues filles seves, Vicenç de Souza Pereira.