Lectura humanística del 1968

Entrevista a Josep-Ignasi Saranyana sobre el Congreso Internacional ‘Què va ser el 1968?’

31 Ene, 2018
Església de Barcelona

Del 17 al 19 de enero se celebró el Congreso Internacional Què va ser el 1968? Una lectura 50 años después, organizado por el Ateneo Universitario Sant Pacià y la Universidad de Barcelona, con la colaboración del Pontificio Comité de Ciencias Históricas, en el que se reflexionó desde un punto de vista humanístico sobre el mayo del 68 francés , su correlato en los Estados Unidos y sus repercusiones a nivel internacional. El Dr. Josep-Ignasi Saranyana fue uno de los promotores del Congreso.

¿Por qué fue tan importante, también para la Iglesia, el mayo del 68?

Coincidieron, en aquellos meses, dos episodios capitales: la recepción del Concilio Vaticano II, que no fue fácil; y las osadas pretensiones de los caudillos de las revueltas sociales, muchas de las cuales chocaban con puntos fundamentales de la práctica cristiana o, cuando menos, de tradiciones eclesiásticas muy consolidadas.

Dice que la recepción del Concilio fue difícil…

Fue problemática. Unos pensaban que los decretos conciliares rompían con los tiempos anteriores. Otros, que nada había cambiado en el seno de la Iglesia. Los dos grupos se enfrentaron en un debate de enormes proporciones, que todavía dura. Hay que decir que el Concilio implicó al mismo tiempo, tanto continuidad como discontinuidad, o, para decirlo con palabras del papa Benedicto XVI, «discontinuidad en la continuidad»; es decir, importantes cambios para ser más fiel a los orígenes apostólicos.

¿Qué consecuencias tuvo la encíclica Humanae vitae?

Esta encíclica profética, proclamada en julio de 1968, contradijo muchas expectativas y cayó sobre amplios sectores de la Iglesia católica como un jarro de agua fría. Algunos corrientes teológicas habían trabajado para dar un sustrato doctrinal a la aprobación de la píldora anticonceptiva y se encontraron con que el Papa los contradijo. Pablo VI estableció dos criterios generales: que corresponde al magisterio de la Iglesia la interpretación auténtica de la ley natural, y que la unión de los esposos y la apertura a la vida son inseparables.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 28 de enero.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El día que se revele el Hijo del hombre.

(Lc 17,26-37)