Las Siervas de la Pasión celebran su día

Mons. Sergi Gordo ha sido el encargado de presidir la Eucaristía en la casa Generalícia para conmemorar la fiesta de la Virgen María de la Visitación

27 May, 2019
Església de Barcelona

Las Siervas de la Pasión han celebrado una eucaristía presidida por Mons. Sergi Gordo, obispo auxiliar de Barcelona. La fiesta en la casa Generalícia ha juntado a toda la congregación para celebrar la fiesta de la Virgen María de la Visitación. Un día muy especial por las sirvientas de la pasión que conmemoran a su patrona en el barrio del Guinardó.

Virgen María de la Pasión

La venerable Teresa Gallifa, fundadora de las Siervas de la Pasión, era devota de la Visitación de María a su prima Isabel, esta festividad se celebra cada 25 de mayo día que la congregación elige para celebrar conjuntamente un día tan especial. “Cuál es el significado para nosotros la Visita de María a su prima?” se preguntaba el obispo Sergi Gordo. En su respuesta parafraseó al papa San Juan Pablo II. “Vemos por encima de todo la solidaridad de la Virgen María, que movida por la caridad y por la amistad se acerca a casa de Isabel”.

Según San Juan Pablo II, “Isabel responde a María diciendo «Bendecida tú entre todas las mujeres y bendecido el fruto de tu seno». Una expresión de Isabel que entraría después a la Ave María convirtiéndose en una de las plegarias más frecuentes de la Iglesia. Para Mons. Gordo nos tenemos que quedar con “esta aproximación al misterio de la Visitación con la solidaridad y servicialidad de María con Isabel con la cual estuvo seis meses”.

La Visitación, un referente

“La Madre Teresa Gallifa tiene una devoción especial con la Visitación porque escondía el deseo de vivir la sorpresa de Isabel, una sorpresa de donde nace la fe cristiana”. Así lo explicaba el obispo auxiliar de Barcelona que sacaba de este pasaje “una defensa de la dignidad de la maternidad”

Teresa Gallifa, defensora de la mujer gestante

El día 25 de mayo no es solo un día para recordar la Visitación de María. Para las Siervas de la Pasión, también es un día para recordar a su fundadora M. Teresa Gallifa, una “verdadera mujer fuerte”. Nacida en Sant Hipòlit de Voltregà el 1850, de familia pobre, trabajó en un telar doméstico, se casó y tuvo siete hijos, cinco de ellas muertos en la infancia.

Más tarde, empieza a trabajar como matrona. 14 años después de contraer matrimonio, su marido muere y es el momento en que funda la Pía Unión, que tiempo después se convertirá en las Siervas de la Pasión del Señor. Morirá el 1907 con 56 años en Barcelona. Antes de morir dijo a las hermanas de la congregación. «Muero tranquila y confiando en Dios, esperando que por mediación vuestra se salvarán muchas almas». Sus restos descansan en la Casa General.

Para Mons. Gordo, la M. Gallifa era una mujer “valiente y solidaria”. “Fue una grande creyente que se reflejó en la Pasión del Señor” explicaba. “Sobre todo, era una defensora de la vida y la fundadora de una obra al servicio de la vida para mujeres jóvenes gestantes. Unas mujeres a menudo mal vistas por una maternidad extra-matrimonial y sin ayuda por parte de la sociedad”. Para Teresa Gallifa había una máxima que siempre repetía. «En cualquier parte me metería para salvar una alma, una vida».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)