Las Santas, martirio y coraje

Santa Juliana y Semproniana, las patronas de Mataró llenan la Basílica de Santa María el día que hace honor a su martirio

29 Jul, 2019
Església de Barcelona
Agustí Codinach

Martirio, tortura y muerte. Estas tres palabras recuerdan la dolorosa tradición de las patronas de Mataró. Las santas Juliana y Semproniana, trasladan al pueblo del Maresme hacia la fe y la valentía. “Hoy celebramos y recordamos la fidelidad hasta el final de dos chicas que hicieron una entrega sin reservas al seguimiento de Jesucristo”. Así empezaba la Misa de la Gloria el rector de Santa Maria de Mataró, Josep Rodríguez.

Agustí Codinach

La Misa de la Gloria ha continuado una tradición que lleva desde 1848 cuando Mn. Manel Blanch y Puig luchó para instaurar de manera permanente el patronazgo de las dos santas. También fue el autor de las partituras de las obras musicales, protagonistas de la tradicional velada en la basílica desde hace más de 170 años. Mn. Rodríguez ha pedido: “Que Santa Juliana y Santa Semproniana refuercen en todos nosotros el deseo de ser cristianos de verdad. Que ellas llenen de gozo y esperanza a todos los cristianos de Mataró y en toda la ciudad entera”.

Santa Juliana y Semproniana

Santa Juliana y Semproniana eran dos mártires cristianas nacidas en la actual Mataró a finales del siglo III. Las dos chicas eran discípulas de Sant Cugat. El año 304 le acompañaron hasta la actual ciudad de Sant Cugat, donde fue decapitado. Cuando los verdugos marcharon, las dos jóvenes recogieron el cuerpo y lo enterraron cristianamente. Sin embargo, fueron sorprendidas por la guardia y, acusadas también de cristianas, fueron degolladas en el mismo lugar que su maestro.

Las Santas son las Santas de todos
Mucho tiempo después, en el siglo XVIII se reclamaron las reliquias de las Santas al descubrir que eran originarías de Mataró pero hasta el siglo XIX no llegaron a la basílica de Santa María de Mataró. Momento en el que Pío IX, gracias al liderazgo de Mn. Blanch, las proclamó patronas de la ciudad.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)