Les Santes, martiri i coratge

Martiri, tortura i mort. Aquestes tres paraules recorden la dolorosa tradició de les patrones de Mataró. Les santes Juliana i Semproniana, traslladen al poble del Maresme cap a la fe i la valentia. “Avui celebrem i recordem la fidelitat fins al final de dues noies que van fer un lliurament sense reserves al seguiment de Jesucrist”. Així començava la Missa de la Glòria el rector de Santa Maria de Mataró, Josep Rodríguez.

La Missa de Glòria ha continuat una tradició que porta des de 1848 quan Mn. Manel Blanch i Puig va lluitar per instaurar de manera permanent el patronatge de les dues santes. També va ser l’autor de les partitures de les obres musicals, protagonistes de la tradicional vetllada a la basílica des de fa més de 170 anys. Mn. Rodríguez ha demanat: “Que Santa Juliana i Santa Semproniana reforcin en tots nosaltres el desig de ser cristians de veritat. Que elles omplin de goig i esperança a tots els cristians de Mataró i a tota la ciutat sencera”.

Santa Juliana i Semproniana

Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs cristianes nascudes a l’actual Mataró a finals del segle III. Les dues noies eren deixebles de Sant Cugat. L’any 304 van acompanyar-lo fins a l’actual ciutat de Sant Cugat, on va ser decapitat. Quan els botxins van marxar, les dues joves van recollir-ne el cos i el van enterrar cristianament. Van ser sorpreses, però, per la guàrdia i, acusades també de cristianes, van ser degollades al mateix lloc que el seu mestre.

Les Santes són les Santes de tothom

Molt temps després, al segle XVIII es van reclamar les relíquies de les Santes al descobrir que eren originaries de Mataró però fins al segle XIX no van arribar a la basílica de Santa Maria de Mataró. Moment en el qual Pius IX gràcies al lideratge de Mn. Blanch va proclamar-les patrones de la ciutat.