Les Santes, martiri i coratge

Santa Juliana i Semproniana, les patrones de Mataró omplen la Basílica de Santa Maria el dia que fa honor al seu martiri

29 Jul, 2019
Església de Barcelona
Agustí Codinach

Martiri, tortura i mort. Aquestes tres paraules recorden la dolorosa tradició de les patrones de Mataró. Les santes Juliana i Semproniana, traslladen al poble del Maresme cap a la fe i la valentia. “Avui celebrem i recordem la fidelitat fins al final de dues noies que van fer un lliurament sense reserves al seguiment de Jesucrist”. Així començava la Missa de la Glòria el rector de Santa Maria de Mataró, Josep Rodríguez.

Agustí Codinach

La Missa de Glòria ha continuat una tradició que porta des de 1848 quan Mn. Manel Blanch i Puig va lluitar per instaurar de manera permanent el patronatge de les dues santes. També va ser l’autor de les partitures de les obres musicals, protagonistes de la tradicional vetllada a la basílica des de fa més de 170 anys. Mn. Rodríguez ha demanat: “Que Santa Juliana i Santa Semproniana reforcin en tots nosaltres el desig de ser cristians de veritat. Que elles omplin de goig i esperança a tots els cristians de Mataró i a tota la ciutat sencera”.

Santa Juliana i Semproniana

Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs cristianes nascudes a l’actual Mataró a finals del segle III. Les dues noies eren deixebles de Sant Cugat. L’any 304 van acompanyar-lo fins a l’actual ciutat de Sant Cugat, on va ser decapitat. Quan els botxins van marxar, les dues joves van recollir-ne el cos i el van enterrar cristianament. Van ser sorpreses, però, per la guàrdia i, acusades també de cristianes, van ser degollades al mateix lloc que el seu mestre.

Les Santes són les Santes de tothom

Molt temps després, al segle XVIII es van reclamar les relíquies de les Santes al descobrir que eren originaries de Mataró però fins al segle XIX no van arribar a la basílica de Santa Maria de Mataró. Moment en el qual Pius IX gràcies al lideratge de Mn. Blanch va proclamar-les patrones de la ciutat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)