La renovada imagen de la Virgen de la Merced vuelve a su camarín para celebrar su solemnidad

El cardenal Omella, encargado de presidir la misa solemne, bendice la talla gótica reciente restaurada

24 Sep, 2022
Església de Barcelona

La talla gótica de la Virgen de la Merced recientemente restaurada, ha vuelto a su camarín para celebrar la fiesta patronal de la ciudad de Barcelona. El cardenal Omella, encargado de presidir la misa solemne, ha subido al camarín al empezar para bendecir la imagen del siglo XIV.

Dr. Simón

El oficio religioso, que ha tenido lugar esta mañana ante más de trescientas personas, ha sido concelebrado por el obispo de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés; el obispo de Copiapó (Chile), Mons. Ricardo Morales, y los obispos auxiliares de Barcelona, Mons. Sergi Gordo y Mons. Javier Vilanova. También ha contado con la asistencia de la delegada del Gobierno español, Sra. María Eugenia Gay; el inspector general del Ejército, Sr. Manuel Busquier; consejera de Justicia de la Generalitat de Cataluña, Sra. Lourdes Ciuró; el primer y quinto teniente de alcaldía, los Sres. Jaume Collboni y Albert Batlle. En total, han asistido 18 concejales del Ayuntamiento de Barcelona, así como diferentes mandos militares y algunos diputados autonómicos y representantes de las universidades con sede en Barcelona. Además, ha participado la directora general de Asuntos Religiosos de la Generalitat de Cataluña, Sra. Yvonne Griley.

 

Cómo se fundó la Orden de la Merced

Dr. Simón

«Dice la tradición que hace algo más de 800 años la Virgen María, la noche del 1 al 2 de agosto de 1218, se apareció al mercader Pere Nolasc a quién pidió que tuviera merced de los cautivos cristianos secuestrados por los piratas musulmanes, alejados de su tierra y de su familia. Y así lo hizo, el 10 de agosto del mismo año, ante el altar mayor de la antigua catedral de Barcelona, en presencia del rey Jaime I y del obispo Berenguer de Palou, fundó la Orden de la Merced con la voluntad de rescatar a los cautivos cristianos». Con este apunte histórico del origen de la orden mercedaria, el cardenal Omella ha empezado su homilía.

Qué nos pide la Virgen de la Merced hoy

«Hoy, en el siglo XXI, la Virgen María nos continúa pidiendo, en toda la comunidad cristiana, a todos los hombres y mujeres de buena voluntad, que hagamos algo para ayudar a los que sufren las cautividades de hoy en día. […] El Señor nos ayuda a romper el yugo de las esclavitudes que nos oprimen, tal como nos ha dicho hoy el profeta Jeremías. Y la Virgen de la Merced nos dice a ti y a mí, no cierres los ojos y extiende tu mano, escucha y acompaña el dolor de quienes más sufren. Ciertamente, hace falta que nos pongamos manos a la obra… hace falta que hagamos algo» ha pedido el arzobispo de Barcelona.

«María nos ayuda a superar la división, la diferencia y la indiferencia. Como madre de todos los barceloneses y barcelonesas, nos quiere a todos en una misma mesa, trabajando juntos por el bien de todos y todo ello a pesar de nuestras diferencias, porque siempre es mucho más lo que nos une que lo que nos separa» ha explicado el cardenal Omella.

Que la Virgen de la Merced restaure nuestros corazones

«Animo a todos los barceloneses a venir a esta preciosa basílica para visitar a nuestra querida patrona. Que la estima y la devoción a la Virgen de la Merced nos anime también a pedir su intercesión para que el Señor restaure nuestros corazones». Ha dicho el prelado barcelonés durante su homilía, en referencia a la reciente restauración de la talla gótica que se ha instalado otra vez en el camarín de la basílica de la Virgen de la Merced. También ha agradecido la colaboración y labor de restauración que ha hecho posible hacerle un lavado de cara a la imagen de la patrona de Barcelona.

Aún con pequeños imprevistos con la basílica a oscuras, el templo de la princesa de Barcelona y la plaza que lo acoge se ha vestido de gala para celebrar el día de su patrona y pedir la intercesión de la Virgen de la Merced que, una vez restaurada, vuelve a lucir en su camarín, para cuidar de la ciudad de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)