La imatge renovada de la Mare de Déu de la Mercè torna al cambril per celebrar la solemnitat
La imatge renovada de la Mare de Déu de la Mercè torna al cambril per celebrar la solemnitat
El cardenal Omella, encarregat de presidir la missa solemne, beneeix la talla gòtica recent restaurada
24 Set, 2022
Església de Barcelona
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè recentment restaurada, ha tornat al seu cambril per celebrar la festa patronal de Barcelona. El cardenal Omella, encarregat de presidir la missa solemne, ha pujat al cambril només començar per beneïr aquesta imatge del segle XIV.
Dr. Simón
L’ofici religiós, que ha tingut lloc davant més de tres-centes persones, ha estat concelebrat pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés; el bisbe de Copiapó (Xile), Mons. Ricardo Morales, i els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. També ha comptat amb l’assistència de la delegada del Govern espanyol, Sra. Maria Eugènia Gay; inspector general de l’Exèrcit, Sr. Manuel Busquier; consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Sra. Lourdes Ciuró; el primer i cinquè tinent d’alcaldia, els Srs. Jaume Collboni i Albert Batlle. En total, hi han assistit 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona, així com diferents comandaments militars i alguns diputats i representants de les universitats amb seu a Barcelona. A més, hi ha participat la directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sra. Yvonne Griley.
Com es va fundar l’Orde de la Mercè
«Diu la tradició que fa una mica més de 800 anys la Mare de Déu, la nit de l’1 al 2 d’agost del 1218, es va aparèixer al mercader Pere Nolasc a qui va demanar que tingués mercè dels captius cristians segrestats pels pirates musulmans, allunyats de la seva terra i de la seva família. I així ho va fer, el 10 d’agost del mateix any, davant l’altar major de l’antiga catedral de Barcelona, en presència del rei Jaume I i del bisbe Berenguer de Palou, va fundar l’Orde de la Mercè amb la voluntat de rescatar els captius cristians». Amb aquest apunt històric de l’origen de l’orde mercedari, el cardenal Omella ha començat la seva homilía.
Què ens demana la Mare de Déu de la Mercè avui
Dr. Simón
«Avui, al segle XXI, la Mare de Déu ens continua demanant, a tota la comunitat cristiana, a tots els homes i dones de bona voluntat, que fem alguna cosa per ajudar els que pateixen les captivitats d’avui dia. […] El Senyor ens ajuda a trencar el jou de les esclavituds que ens oprimeixen, tal com ens ha dit avui el profeta Jeremies. I la Mare de Déu de la Mercè ens diu a tu i a mi, no tanquis els ulls i estén la teva mà, escolta i acompanya el dolor dels qui més pateixen. Certament, cal que posem fil a l’agulla… cal que fem alguna cosa» ha demanat l’arquebisbe de Barcelona.
«Maria ens ajuda a superar la divisió, la diferència i la indiferència. Com a mare de tots els barcelonins i barcelonines, ens vol a tots en una mateixa taula, treballant junts pel bé de tots i tot això malgrat les nostres diferències, perquè sempre és molt més el que ens uneix que el que ens separa» ha explicat el cardenal Omella.
Que la Mare de Déu de la Mercè restauri els nostres cors
«Animo a tots els barcelonins a venir a aquesta preciosa basílica per visitar la nostra estimada patrona. Que l’estima i devoció a la Mare de Déu de la Mercè ens esperoni també a demanar la seva intercessió perquè el Senyor restauri els nostres cors». Ha dit el prelat barceloní durant la seva homilia, en referència a la recent restauració de la talla gòtica que s’ha instal·lat altre cop al cambril de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè. També ha agraït la col·laboració i labor de restauració que ha fet possible fer-li un rentat de cara a la imatge de la patrona de Barcelona.
Tot i petits imprevistos amb la basílica a les fosques, el temple de la princesa de Barcelona i la plaça que l’acull s’ha vestit de gala per celebrar el dia de la seva patrona i demanar la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè que, un cop restaurada, torna a lluir al seu cambril, per tenir cura de la ciutat de Barcelona.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less