La imatge renovada de la Mare de Déu de la Mercè torna al cambril per celebrar la solemnitat
La imatge renovada de la Mare de Déu de la Mercè torna al cambril per celebrar la solemnitat
El cardenal Omella, encarregat de presidir la missa solemne, beneeix la talla gòtica recent restaurada
24 Set, 2022
Església de Barcelona
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè recentment restaurada, ha tornat al seu cambril per celebrar la festa patronal de Barcelona. El cardenal Omella, encarregat de presidir la missa solemne, ha pujat al cambril només començar per beneïr aquesta imatge del segle XIV.
Dr. Simón
L’ofici religiós, que ha tingut lloc davant més de tres-centes persones, ha estat concelebrat pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés; el bisbe de Copiapó (Xile), Mons. Ricardo Morales, i els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. També ha comptat amb l’assistència de la delegada del Govern espanyol, Sra. Maria Eugènia Gay; inspector general de l’Exèrcit, Sr. Manuel Busquier; consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Sra. Lourdes Ciuró; el primer i cinquè tinent d’alcaldia, els Srs. Jaume Collboni i Albert Batlle. En total, hi han assistit 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona, així com diferents comandaments militars i alguns diputats i representants de les universitats amb seu a Barcelona. A més, hi ha participat la directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sra. Yvonne Griley.
Com es va fundar l’Orde de la Mercè
«Diu la tradició que fa una mica més de 800 anys la Mare de Déu, la nit de l’1 al 2 d’agost del 1218, es va aparèixer al mercader Pere Nolasc a qui va demanar que tingués mercè dels captius cristians segrestats pels pirates musulmans, allunyats de la seva terra i de la seva família. I així ho va fer, el 10 d’agost del mateix any, davant l’altar major de l’antiga catedral de Barcelona, en presència del rei Jaume I i del bisbe Berenguer de Palou, va fundar l’Orde de la Mercè amb la voluntat de rescatar els captius cristians». Amb aquest apunt històric de l’origen de l’orde mercedari, el cardenal Omella ha començat la seva homilía.
Què ens demana la Mare de Déu de la Mercè avui
Dr. Simón
«Avui, al segle XXI, la Mare de Déu ens continua demanant, a tota la comunitat cristiana, a tots els homes i dones de bona voluntat, que fem alguna cosa per ajudar els que pateixen les captivitats d’avui dia. […] El Senyor ens ajuda a trencar el jou de les esclavituds que ens oprimeixen, tal com ens ha dit avui el profeta Jeremies. I la Mare de Déu de la Mercè ens diu a tu i a mi, no tanquis els ulls i estén la teva mà, escolta i acompanya el dolor dels qui més pateixen. Certament, cal que posem fil a l’agulla… cal que fem alguna cosa» ha demanat l’arquebisbe de Barcelona.
«Maria ens ajuda a superar la divisió, la diferència i la indiferència. Com a mare de tots els barcelonins i barcelonines, ens vol a tots en una mateixa taula, treballant junts pel bé de tots i tot això malgrat les nostres diferències, perquè sempre és molt més el que ens uneix que el que ens separa» ha explicat el cardenal Omella.
Que la Mare de Déu de la Mercè restauri els nostres cors
«Animo a tots els barcelonins a venir a aquesta preciosa basílica per visitar la nostra estimada patrona. Que l’estima i devoció a la Mare de Déu de la Mercè ens esperoni també a demanar la seva intercessió perquè el Senyor restauri els nostres cors». Ha dit el prelat barceloní durant la seva homilia, en referència a la recent restauració de la talla gòtica que s’ha instal·lat altre cop al cambril de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè. També ha agraït la col·laboració i labor de restauració que ha fet possible fer-li un rentat de cara a la imatge de la patrona de Barcelona.
Tot i petits imprevistos amb la basílica a les fosques, el temple de la princesa de Barcelona i la plaça que l’acull s’ha vestit de gala per celebrar el dia de la seva patrona i demanar la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè que, un cop restaurada, torna a lluir al seu cambril, per tenir cura de la ciutat de Barcelona.
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...