L’Església de Barcelona acull l’ordenació de tres sacerdots a la Sagrada Família

El cardenal Omella presideix l’ordenació d’Íñigo de Alfonso, Jaime Moyá i Fernando Gilabert a la basílica gaudiniana

27 Set, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Mn. Fernando Gilabert, Mn. Íñigo de Alfonso i Mn. Jaime Moyá són els tres nous sacerdots de l’arxidiòcesi de Barcelona. La basílica de la Sagrada Família ha acollit la seva ordenació aquest diumenge, 25 de setembre després de set anys de formació i preparació al Seminari.  

La celebració l’ha presidida el cardenal Joan Josep Omella al costat dels bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. També concelebrant, al costat dels preveres diocesans, destacaven el rector de la parròquia de la Sagrada Família, Mn. Josep Maria Turull i el rector del Seminari Conciliar, Mn. Salvador Bacardit. 

«Testimoni d’amor fidel»

Tal com marca la celebració de l’ordenació, després de la lectura de l’Evangeli es va donar pas al ritu d’ordenació. Primerament el ritu de la crida, seguidament la petició d’ordenació i finalment l’elecció. Aquest moment esperat, el van viure amb el caliu dels més propers, entre aquests els familiars i amics, asseguts als primers bancs els quals els han acompanyat i donat suport al llarg d’aquest camí fins al sacerdoci. 

Precisament, en el moment de l’homilia, el mateix cardenal va dirigir-se als pares i familiars agraint-los el «testimoni d’amor fidel i de generositat en permetre que s’entreguin a Déu en el servei als pobres».  

El secret del ministeri sacerdotal

L’arquebisbe de Barcelona, va adreçar-se als tres candidats, asseguts davant seu,  recordant-los què suposa ser sacerdot:

«Ser seguidors apassionats de Déu, servidors humils dels homes i germans de tots, seduïts pel misteri de Déu en l’escolta contínua de la Paraula, amb un tracte personal i íntim amb el Senyor», va dir. 

Els va subratllar la missió, ara com a «profetes», «d’anunciar la Bona Nova en fraternitat i en comunió». «Aquí està el secret del nostre ministeri pastoral. No és tracta de dignitats, d’ascensos o escalafons… és un assumpte de servei, de gastar-se a servir els germans«, va dir. En aquesta línia, va insistir en «ser pont entre Déu i els homes» i cercar allò que uneix que és molt i no obsessionar-se amb allò que ens separa». 

Després de l’homilia, tots tres admesos a l’orde de preveres van manifestar, la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de Crist i de l’Església i es van postrar a terra en senyal d’humilitat. 

Acollida dels nous preveres

Després de finalitzar el ritus d’ordenació, ja amb la imposició de mans i ungits amb el Sant Crisma, revestits amb l’estola i la casulla, van rebre l’abraçada i acollida de l’arquebisbe i dels seus germans, ja com a nous Sacerdots de l’església de Barcelona. 

Amb alegria Mn. Jaime, Mn. Íñigo i Mn. Fernando van donar la comunió per primera vegada com a preveres i van capturar la celebració amb una fotografia de família que els recordarà aquest dia. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

18 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)